Repòquer d'asos

En aquests moments tinc cinc ami­gues que estan pas­sant pro­ble­mes de salut. Cinc ami­gues del meu cer­cle més pròxim. La M. és la meva amiga de la infància, de la més ten­dra infància. Ens conei­xem tan bé que –com deien la pare­lla pro­ta­go­nista de la sèrie Ana­to­mia de Grey- ens esti­mem fins i tot quan ens odiem. Em va demos­trar el seu coratge quan encara era una nena i va haver d'encai­xar una onada que va posar cap per avall el seu vai­xell. Des d'ales­ho­res s'espa­vila per nave­gar tant si el mar està en calma com enmig de les tem­pes­tes. Sense esca­ra­falls, sense laments. La C. també és amiga de fa molts anys, ens vam conèixer a les aca­ba­lles de l'ado­lescència i des d'ales­ho­res hem sabut que ni la distància ni el temps ens afec­ten. Ens retro­bem allà on érem i cons­tato que la mirada sor­ne­guera amb què ha con­tem­plat la vida es manté intacta en el tràngol que ara li toca ento­mar. La N. és amiga de vells amics. Fa anys que em va mos­trar la seva faceta més valenta i des d'ales­ho­res prac­tica l'art d'alçar el got, sem­pre mig ple, i brin­dar per la vida. La G. és la nova millor amiga que arriba quan em pen­sava que els llocs reser­vats per a les millors ami­gues ja esta­ven ocu­pats. La seva faci­li­tat per diver­tir-se i tro­bar la gràcia fins i tot a les coses que no en tenen s'ha man­tin­gut en les cir­cumstàncies més adver­ses, a l'inte­rior de les ambulàncies i als pas­sa­dis­sos dels hos­pi­tals “reta­llats”. I la T. és l'amiga amb qui s'esta­bleix una con­nexió directa que no cir­cula pels camins de la lògica. No com­par­tim gene­ració, ni infància, ni vells amics, ni experiència però estem inex­pli­ca­ble­ment a prop. Ella és una força de la natu­ra­lesa que empeny les pedres gros­ses fins a fer-les rodo­lar fora del camí, men­tre avança entre ria­lles. Totes cinc m'ofe­rei­xen des de fa set­ma­nes lliçons de coratge, em rega­len tes­ti­mo­nis de gene­ro­si­tat, exhi­bei­xen opti­misme i bon humor. Com que sem­pre he estat una noia apli­cada, prenc notes, escolto amb atenció i a les nits, a casa, estu­dio el seu exem­ple i pro­curo rete­nir els seus ense­nya­ments. I penso que, al cap i a la fi, hi ha alguna cosa que faig bé en aquesta vida: triar les ami­gues. Tinc repòquer d'asos.