Medieval

Em truca un molt bon amic meu i m'exposa la seva teo­ria sobre el moment actual: el govern espa­nyol s'està com­por­tant com els antics, o no tan antics, senyors feu­dals. Ells estan obses­si­o­nats amb arre­glar els seus pro­ble­mes i per això volen cobrar, costi el que costi, el seu delme. Tant els és si el seu poble les passa magres per arri­bar a final de mes. Ells, senyors feu­dals, volen la seva renda, i prou. I dins d'aquesta cate­go­ria del poble hi és tot­hom: empre­sa­ris, tre­ba­lla­dors, atu­rats, fun­ci­o­na­ris, pen­si­o­nis­tes i qual­se­vol altra cate­go­ria que se'ls acu­deixi a vostès.

De manera que quan el senyor Mas-Colell diu que Hisenda està trac­tant els repre­sen­tants de les finan­ces de les auto­no­mies com a súbdits fa un diagnòstic molt més encer­tat del que sem­bla a pri­mera vista. No és cap iro­nia, sinó una des­cripció exacta.

El pro­blema d'anar collant la gent de tota cate­go­ria sense parar-se a pen­sar a si poden pagar o no, o a si neces­si­ten els diners per viure o per tirar enda­vant la seva empresa, és que el males­tar aug­menta i, a sobre, els senyors feu­dals no obte­nen el delme que recla­men. I lla­vors s'empre­nyen: acu­sen els súbdits de fer tram­pes, d'ama­gar les seves immen­ses rique­ses i no decla­rar l'IVA, i els envia la guàrdia perquè ningú no oblidi qui mana al ter­ri­tori.

Així cauen els grans règims. Així la gent se'n va al dar­rere del pri­mer que pro­met posar fi al feu­da­lisme. Així, per no tre­pit­jar els car­rers i per insul­tar la intel·ligència dels que patei­xen, arri­ben els grans can­vis en la història.

No, ells que vagin fent.