Digues-li mixo, que és gat (rescat)

Quan una admi­nis­tració no es veu amb cor de sos­te­nir la seva hisenda pública mit­jançant els recur­sos pro­pis i el crèdit d'enti­tats finan­ce­res, es pot ben dir que està en fallida. I quan aquesta situ­ació la porta a dema­nar diners i ajut –sis­plau per força– a admi­nis­tra­ci­ons de rang supe­rior s'està com­pro­me­tent amb un procés que no es pot dir d'altra manera que res­cat. Amb qui­nes altres parau­les es podria qua­li­fi­car haver de sot­me­tre la sobi­ra­nia pròpia a pau­tes d'actu­ació que es basen en cri­te­ris polítics dic­tats des d'ins­ti­tu­ci­ons i cen­tres finan­cers externs?

El govern espa­nyol, però, té a la mà car­tes que li per­me­ten dis­fres­sar l'ope­ració, com el fet de modu­lar l'ajut a ter­mi­nis i poder negar així l'existència d'una inter­venció plena, almenys fins que la pressió finan­cera li ho per­meti. Una altra carta, la prin­ci­pal, és l'estruc­tu­ració de l'estat en auto­no­mies, una cons­ti­tució política que per­met al PP des­car­re­gar en les admi­nis­tra­ci­ons ter­ri­to­ri­als la res­pon­sa­bi­li­tat de la situ­ació de fallida, com si aquest model fos aliè a l'Estat mateix, a la seva política fis­cal i als seus dis­pen­dis super­flus. Un cop juga­des aques­tes car­tes, el govern del Par­tit Popu­lar té la par­tida de cara per fer valer el paper de l'Estat com a inter­lo­cu­tor únic davant els pres­ta­dors euro­peus: si les auto­no­mies volen par­ti­ci­par de l'auxili finan­cer, s'hau­ran de sot­me­tre al seu torn a unes altres pau­tes també basa­des en cri­te­ris polítics dic­tats des de Madrid.

En aquest con­text, el govern català fa mala­ba­ris­mes de mal equi­li­brar: d'una banda estu­dia aco­llir-se al fons de liqui­di­tat per a les auto­no­mies perquè a la caixa només hi ha tera­nyi­nes, i de l'altra impulsa un acord par­la­men­tari ampli per poder por­tar el pacte fis­cal a Madrid. És per­fec­ta­ment com­pren­si­ble la urgència de la tre­so­re­ria, però cal pre­gun­tar-los si són cons­ci­ents que, accep­tant d'entrar a l'esce­nari cons­truït pel PP, les con­di­ci­ons del res­cat –que es veu que no és res­cat, tam­poc, sinó ICO4– ens fica­ran la gui­lla al nos­tre galli­ner. Quins ous ens pen­sem que ani­rem a ven­dre, lla­vors? Si les opci­ons són no tenir diners o tenir-los con­di­ci­o­nats a un règim de cons­tre­nyi­ment polític i social que ens man­tin­gui ofe­gats, no serem capaços d'anti­ci­par les elec­ci­ons i enge­gar a dida tant de cor­sari?