Submarinistes

A vega­des sem­bla que els mit­jans de comu­ni­cació només espe­rem la con­junció de dife­rents desgràcies per ajun­tar-les totes i fer, ales­ho­res, un potent i, sovint sen­sa­ci­o­na­lista, crit d'alarma. Malau­ra­da­ment, és el que ha pas­sat aquest any amb les vuit morts de sub­ma­ri­nis­tes que hi ha hagut al lito­ral gironí, qua­tre de les quals a l'Estar­tit. Cert que es tracta d'un nom­bre ele­vat de vícti­mes mor­tals i que el deure dels mit­jans és infor­mar d'aquests hor­ri­bles acci­dents. Tam­poc es pot dei­xar de rela­ci­o­nar-los entre ells, encara més si s'han produït en un període curt de temps. Crec, però, que no hauríem d'obviar les pecu­li­ars i dife­rents cir­cumstàncies de cadas­cun d'aques­tes morts –amb alguna imprudència mani­festa–, ni tam­poc, ni sobre­tot, que el per­cen­tatge d'acci­dents és molt i molt petit, vist el gran nom­bre de sub­ma­ri­nis­tes que cada dia se sub­mer­gei­xen cer­cant les mera­ve­lles que s'ama­guen sota les aigües de la Costa Brava. Un sec­tor que fa molts anys que tre­ba­lla molt, i molt bé, i que en algu­nes pobla­ci­ons del nos­tre lito­ral ha esde­vin­gut un veri­ta­ble motor econòmic, dins i fora de la tem­po­rada turística. I només cal que us esti­gueu una estona al moll de l'Estar­tit per com­pro­var-ho.