ERC+SI

Vivim uns dies en què les coses van tan de pressa que escric aquest arti­cle amb por. Avui dijous ERC i SI es reu­ni­ran al Par­la­ment, pot­ser amb alguna altra força política, per a inten­tar crear una coa­lició inde­pen­den­tista amb vista a les pròximes elec­ci­ons. Dic que escric amb por perquè en les dar­re­res hores la idea d'aquesta coa­lició ha pas­sat ràpida­ment de ser impos­si­ble a ser fac­ti­ble i ignore si les coses hau­ran can­viat en les hores que van des que escric això fins al moment en què vostès ho lle­gei­xen –ja ho veuen que, acos­tu­mat a la xarxa, les hores que els tex­tos que­den con­ge­lats per a ser impre­sos en el vell paper se'm fan angu­ni­o­ses.

Ima­gi­nem, però, que no ha can­viat res. Ima­gi­nem que d'ací a unes poques hores els nego­ci­a­dors d'Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya i Soli­da­ri­tat Cata­lana per la Inde­pendència es reu­neix amb la volun­tat de tan­car un acord. Si això és així crec que estem al davant d'una altra gran notícia.

Per­so­nal­ment crec que si es posa el país per davant no ha de ser gens difícil que les dues grans for­ces de l'inde­pen­den­tisme unis­quen els seus esforços en unes elec­ci­ons que són qual­se­vol cosa excepte habi­tu­als. Perquè en aques­tes vota­ci­ons no esta­rem par­lant de quan­tes esco­les farem o de si aquest o aquell impost s'ha de cobrar. En aques­tes elec­ci­ons del que es parla és de si fem o no la inde­pendència i de si la fem exac­ta­ment en la legis­la­tura que els ciu­ta­dans vota­rem el 25N. Per això veig de forma molt posi­tiva que pre­ci­sa­ment els dos par­tits decla­ra­da­ment inde­pen­den­tis­tes siguen capaços d'ofe­rir als ciu­ta­dans una coa­lició prou com­pe­ti­tiva per a aspi­rar a ser la segona força política del Par­la­ment, que és un objec­tiu més que rea­lista si la fan. Espe­ci­al­ment, perquè no podem obli­dar que aques­tes elec­ci­ons ja seran un referèndum per elles matei­xes. I per tant nosal­tres i Europa sen­cera mesu­ra­rem sobre­tot on queda la rat­lla entre els par­ti­da­ris de l'estat propi i els con­tra­ris, com de bé li va al pre­si­dent Mas i on queda l'espa­nyo­lisme. I cer­ta­ment no serà igual que PSC i PP siguen segon i ter­cer, que no pas que siguen ter­cer i quart.

Espere que els líders d'ERC i SI ho tin­guen en compte i ens donen una ale­gria.