Príncep de què?

Fa vint-i-tres anys, en la pri­mera visita ofi­cial del príncep de Girona a la ciu­tat que dóna nom al seu títol, una cobla tocant La Santa Espina va ser­vir per ofe­gar els xiu­lets i els crits d'una part de la gent que omplia la plaça del Vi. La imatge del príncep salu­dant des del balcó de l'ajun­ta­ment, indi­fe­rent al rui­xat, men­tre un parell de car­rers enllà els anti­dis­tur­bis car­re­ga­ven con­tra els mani­fes­tants, és la foto­gra­fia per­fecta de la hipo­cre­sia que sem­pre ha embo­li­cat les visi­tes de la família real. Però els temps can­vien i la gent ja no està per a gai­res tea­tres, de manera que si la visita es fes ara segu­ra­ment cos­ta­ria tro­bar una cobla amb prou deci­bels per apa­gar la indig­nació del car­rer. La prova és que aquells que fa vint anys xiu­la­ven ara tenen repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal i han acon­se­guit que en el pro­per ple es debati si cal dei­xar de reconèixer el títol prin­ci­pesc i recon­duir la fun­dació que du el seu nom. Tant si es vol com si no es vol, tal com diu la lle­tra de la famosa sar­dana.