Opinió

Dislocació

Hem de procurar gaudir d'aquesta transició com un moment de llibertat i de transformació, en què el món se'ns presenta com un vast reialme de noves possibilitats

Ja he comen­tat alguna vegada que amb el salt del naci­o­na­lisme a l'inde­pen­den­tisme hem can­viat la relació amb el temps històric. Pel naci­o­na­lisme del segle vint, la ple­ni­tud de Cata­lu­nya era un esde­ve­ni­ment futur que se sabia que no arri­ba­ria mai però que ens ins­ti­gava a fer país i a con­ti­nuar el viatge cap a Ítaca. Era un esquema que impli­cava una distància entre l'ideal de la nació plena i la rea­li­tat sem­pre precària i incom­pleta.

Amb l'inde­pen­den­tisme, en canvi, ja no vivim en una tem­po­ra­li­tat diri­gida cap al futur. Com ens deia fa uns dies Vicent Par­tal, la inde­pendència és un fet que ja s'ha esde­vin­gut, i ara l'única cosa que falta és acon­se­guir el reco­nei­xe­ment jurídic. Aquí ja no hi ha distància entre l'ideal i la rea­li­tat, sinó que tenim una lluita interna per trans­for­mar la dis­tri­bució de poders de la mateixa rea­li­tat.

En ter­mes filosòfics, podem dir que hem fet el pas de Kant a Hegel, o el pas d'una tem­po­ra­li­tat orga­nit­zada a par­tir d'un ideal trans­cen­den­tal a una tem­po­ra­li­tat basada en la mateixa evo­lució imma­nent de la història. És a dir, d'una banda, Kant par­teix d'unes màximes morals trans­cen­den­tals i plan­teja una sèrie de noci­ons polítiques (la pau perpètua, el cos­mo­po­li­tisme, la il·lus­tració) que ser­vei­xen d'idees regu­la­ti­ves que han de guiar la huma­ni­tat durant el seu desen­vo­lu­pa­ment històric. D'altra banda, Hegel con­cep la història no pas com l'acos­ta­ment a un ideal uni­ver­sal sinó com el des­ple­ga­ment d'aquest ideal, que ano­mena espe­rit abso­lut, en la mateixa rea­li­tat con­creta de la huma­ni­tat. La con­tra­dicció és l'essència de Hegel: la rea­li­tat és la mate­ri­a­lit­zació i alhora la negació de la idea. Per això, podem dir que el naci­o­na­lisme era kantià, perquè per­se­guia l'ideal de la nació, i que l'inde­pen­den­tisme és hegelià, perquè sap que Cata­lu­nya ja és inde­pen­dent i alhora sap que no ho és encara, i que la decisió final depèn de la lluita interna entre aques­tes dues pro­po­si­ci­ons.

Al lli­bre Fichte. De la consciència a l'abso­lut, Salvi Turró, que pels qui no el cone­guin és un pro­fes­sor extra­or­di­nari, que pot­ser no ven gai­res lli­bres per Sant Jordi però que ens ha ense­nyat filo­so­fia moderna a unes quan­tes gene­ra­ci­ons, jo vaig assis­tir a les seves clas­ses l'any 93-94, tot i que després m'ho vaig dei­xar, perquè vaig començar a anar amb males com­pa­nyies, i a beure, i vaig caure al pou de la droga, no, és broma, en rea­li­tat em vaig pas­sar de filo­so­fia a filo­lo­gia cata­lana, en fi, la qüestió és que el lli­bre de Turró ana­litza Fichte com la figura medi­a­dora entre Kant i Hegel, i conté mol­tes lliçons per a la nos­tra con­jun­tura actual: per exem­ple, mos­tra la reci­pro­ci­tat entre l'amor a la pàtria i el cos­mo­po­li­tisme, o el fet que la democràcia repu­bli­cana es basa en el poder cons­ti­tu­ent del poble, i no pas en l'acció directa rous­se­au­ni­ana (que avui defen­sen els apolítics indig­nats) ni en el cons­ti­tu­ci­o­na­lisme mon­tes­qui­euià (que defen­sen els apo­lo­ge­tes de la cons­ti­tució). Però el més interes­sant és la pro­posta de Fichte que diu que la lli­ber­tat humana es troba en l'escissió entre l'obediència a un ideal abso­lut i el tre­ball dins la rea­li­tat històrica; o sigui, el sub­jecte lliure no és ni l'ideal trans­cen­den­tal kantià ni la fusió hege­li­ana entre ideal i rea­li­tat, sinó la dis­lo­cació de la consciència entre­mig de les dues posi­ci­ons.

En la mesura que ja no som naci­o­na­lis­tes però que encara no som inde­pen­dents, ¿no ens tro­bem ara mateix en aquesta posició? És cert que és una situ­ació dolo­rosa i que estem impa­ci­ents per acon­se­guir la inde­pendència. Però també hem de pro­cu­rar gau­dir d'aquesta tran­sició com un moment de lli­ber­tat i de trans­for­mació en què el món se'ns pre­senta com un vast reialme de noves pos­si­bi­li­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.