Aznar

Que el senyor Aznar ame­nace de tor­nar a la política ignore si és una bona o una mala notícia. Per una banda, tinc ganes que torne perquè segu­ra­ment això seria una empenta defi­ni­tiva al procés sobi­ra­nista. Ell és un senyor tan antipàtic i que genera tants anti­cos­sos, que pot­ser el seu sol retorn aca­ba­ria de convèncer tot un sec­tor de gent encara refrac­tari que val més arren­car a córrer ara que hi som a temps.

Però, dit això, també cal dir que un govern d'Aznar seria pro­ba­ble­ment insu­por­ta­ble. No només des del punt de vista català o cata­la­nista. Ara tenim un govern fran­ca­ment difícil de supor­tar amb per­so­nat­ges com Wert que són direc­ta­ment insu­por­ta­bles. Amb Aznar em tem, com va pas­sar quan manava, que tot ell seria insu­por­ta­ble i que ens tor­naríem a tro­bar amb situ­a­ci­ons insòlites en una democràcia, difícils de con­ce­bre, com les que ell i els seus minis­tres van pro­ta­go­nit­zar en més d'una ocasió, però molt espe­ci­al­ment l'11-M.

Dit tot això, no crec que ara Aznar ini­cie una cam­pa­nya pel seu retorn, un atac fron­tal a Rajoy. No ho crec perquè això por­ta­ria segu­ra­ment al tren­ca­ment del PP i prou pro­ble­mes tenen aquests ja. Totes les enques­tes els tre­uen de La Mon­cloa. Ep!, de La Mon­cloa i gai­rebé de tot arreu. I totes les enques­tes posen en relleu que UPD els fa la com­petència, i molt. Divi­dir el PP encara més, crear una com­petència de tres mar­ques per la dreta espa­nyola, seria des­astrós per a ells matei­xos. Molt des­astrós. I a més, l'expre­si­dent sap que les coses que ell defensa no es poden apli­car. Perquè diu que s'han d'abai­xar els impos­tos, però calla, que això només es pot fer amb el permís de la Unió Euro­pea. I la Unió Euro­pea no el donarà pas. I les insi­nu­a­ci­ons parabèl·liques sobre Cata­lu­nya, per una altra banda, no aguan­ten la més mínima anàlisi. És impos­si­ble, lite­ral­ment impos­si­ble, enviar els tancs al Prin­ci­pat. I si, en plena demència política, algun govern ho fes això, aquesta seria la fi política d'Espa­nya.

El xup-xup, però, ja no hi ha qui l'ama­gue. I les decla­ra­ci­ons, només la sim­ple existència d'aques­tes decla­ra­ci­ons, ja han obert la guerra dins el PP, afe­blint-lo. Bones notícies, doncs.