Opinió

Roda el món...

Hi ha molts exiliats catalans que han seguit la cultura emprenedora apresa

Roda el món i torna al Born! És el que he pen­sat veient que el mexicà Robert Ser­vitge ha com­prat una par­ti­ci­pació mino­ritària al grup ali­men­tari català Farga, que comer­ci­a­litza els gelats amb el nom de Farggi, com si fos­sin ita­li­ans. M'he fet una mica d'embo­lic amb el nom dels com­pra­dors, que sem­bla que són Ser­vitge i Sen­dra, dues famílies pro­ce­dents de l'Espelt, a la conca d'Òdena. Dos cunyats o cosins, que tenien aquells cognoms, es van exi­liar a Mèxic després de la Guerra Civil i hi van fer cos­tat a un parent que hi estava ins­tal·lat. A la capi­tal mexi­cana, van tre­ba­llar en una pas­tis­se­ria que es deia El Molino i que feia pa de mot­llo, a l'estil ame­ricà, lluny de la baguet i del pa de pagès que es men­java a Cata­lu­nya.

Cap a l'any sei­xanta, els Ser­vitge Sen­dra van tor­nar a Cata­lu­nya i van estu­diar la pos­si­bi­li­tat de con­ti­nuar el negoci ini­ciat a Mèxic amb un pa de mot­llo que podria ser el com­ple­ment del pa de pagès i de crosta. Els estu­dis de mer­cat els van indi­car que la seu social més ade­quada seria Madrid, però ells van pre­fe­rir que­dar-se a casa. L'any 1964 van crear l'empresa Bimbo, amb el cen­tre de pro­ducció a Gra­no­llers, i van cedir una par­ti­ci­pació a una mul­ti­na­ci­o­nal ame­ri­cana perquè els financés la seva expansió inter­na­ci­o­nal. Però el 1975 va morir el dic­ta­dor Franco i es va ini­ciar un període que ara deno­mi­nem de tran­sició democràtica, perquè sabem que va aca­bar bé, però que ales­ho­res es va viure des de dins amb força angúnia i una alta con­flic­ti­vi­tat social, per culpa de la crisi econòmica mun­dial que ja afec­tava l'Estat espa­nyol. Entre el desem­bre del 1975 i el gener del 1976, els tre­ba­lla­dors de Bimbo van pro­ta­go­nit­zar una vaga que va durar 75 dies i va tenir moments de gran duresa. Els empre­sa­ris de Bimbo no van ser els únics que van veure mala­ment el futur; hi va haver altres empre­ses cata­la­nes que van ple­gar veles. Els Sen­dra i els Ser­vitge van ven­dre la seva par­ti­ci­pació als ame­ri­cans i van tor­nar a Mèxic. Robert Ser­vitge, fill d'un fun­da­dor de Bimbo, és ara el pre­si­dent del grup mexicà Altex, que es dedica a la pro­ducció de fari­nes, frui­tes i ver­du­res, fac­tura 700 mili­ons –el diari Expansión, d'on he tret la infor­mació, no diu si són euros o dòlars– i té una plan­ti­lla de 6.200 tre­ba­lla­dors. En una tro­bada a l'IESE va dir que compta ven­dre els pro­duc­tes Farggi, fabri­cats a Cata­lu­nya, en els mer­cats ame­ri­cans i asiàtics.

Si hagués pogut esco­llir hau­ria dit als Sen­dra i Ser­vitge que no tin­gues­sin por, que es que­des­sin a Cata­lu­nya el 1976, en lloc d'empren­dre el camí de l'exili per segona vegada, i que desen­vo­lu­pes­sin la seva mul­ti­na­ci­o­nal des d'aquí estant. Però ja m'està bé que una nova gene­ració torni, encara que només sigui per fer cos­tat a una empresa cata­lana esta­blerta. Hi ha una llarga tra­dició històrica d'exi­li­ats cata­lans –per motius polítics o econòmics– que han seguit la cul­tura empre­ne­dora trans­mesa per la família i apresa a l'Anoia o a qual­se­vol altra comarca cata­lana. L'amic i eco­no­mista Fran­cesc Roca s'ha dedi­cat a bus­car el ras­tre dels empre­ne­dors cata­lans i els ha tro­bat arreu del món, des de Sant Peters­burg fins a Syd­ney, pas­sant per Nova York i Bue­nos Aires.

A vega­des, els cata­lans no tor­nem al Born.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.