Ja és aquí!

I aquest any, per fi, com sem­pre (però hem tin­gut moments d'incer­tesa, algun dubte, ins­tants de pànic), ha arri­bat el sols­tici d'estiu. Ha arri­bat després de sotracs i quei­xes, més enllà de la cris­pació i sal­tant pel damunt de la misèria. Ha vin­gut quan ja des­es­peràvem, després de ven­ta­des, cres­cu­des dels rius i cels gri­sos. Encara tenim l'ai al cor i ens fa por que aquest estiu no ho sigui gaire, d'estiu. Ho han dit els fran­ce­sos. Però ja és a tocar la nit més curta i l'aga­fem amb més ganes que mai de cla­var-hi quei­xa­lada, com si la nit mateixa fos una coca de llar­dons i no en volguéssim dei­xar cap engruna. Tor­na­rem a reu­nir amics, ger­mans, avis, nebots i amics d'amics. Guar­ni­rem el pati –el badiu, si som a Bada­lona– o pot­ser envai­rem la plaça més pro­pera o enfi­la­rem llar­gues tau­les als car­rers del barri vell. Pen­ja­rem ban­de­ro­les i lli­ga­rem fana­lets als arbres, o encen­drem bom­be­tes gro­gues que taquin la nit de pun­tets llu­mi­no­sos. Para­rem un taula sen­zi­lla, tova­lles de paper, plats de paper, gots de plàstic. O no! Pot­ser trau­rem les tova­lles de fil que guar­dem plan­xa­des i embo­li­ca­des de paper fi a la calai­xera. I la vai­xe­lla de por­ce­llana i copes llar­gues com flau­tes de vidre verd. Abi­lla­rem poms de flors fres­ques, hortènsies, ale­gries, magnòlies, o pot­ser cedi­rem el pro­ta­go­nisme al ges­samí, que s'enfila ple de fragància per la paret de casa. Cui­na­rem plats gus­to­sos i ori­gi­nals, o pot­ser serem fidels al vell pa amb tomàquet i per­nil. Ani­rem a bus­car les coques al forn que les fa més bones, de llar­dons i de crema, i tots trau­rem la fruita con­fi­tada i la dei­xa­rem a la vora del plat, verda, ver­me­lla i groga. Ompli­rem les copes de cava i les alçarem per brin­dar, pot­ser algú dirà unes parau­les i tots ens recor­da­rem, just ales­ho­res, d'aquell que no ha pogut venir o d'aquell que l'any pas­sat hi era però que ja no vindrà més. Després vindrà el moment dels petards, aquest any bos­ses menys ple­nes, que fa angúnia cre­mar diners. Això sí, les reco­ma­na­ci­ons mater­nes seran les matei­xes, seny, vigi­leu les mans i els ulls, no feu imprudències. De lluny començarà a sen­tir-se música i algú dis­cu­tirà, a taula, si és bona o no la cançó de l'anunci de cer­vesa d'aquest any. Comença un estiu ple d'incer­te­ses polítiques, econòmiques, mete­o­rològiques. No sabem com esta­rem el vint-i-tres de juny de l'any que ve. Però, si hi som, farem revet­lla de Sant Joan.