Nevera

Final­ment l'artista Euge­nio Merino no ha comès cap delicte. A la fira Arco de l'any pas­sat, a Madrid, Merino va exhi­bir una figura de Franco amb ulle­res de sol i ja espri­mat­xat dins d'una nevera. La Fun­dació Fran­cisco Franco, que té un web on segueix fent apo­lo­gia del fei­xisme, va inter­po­sar una demanda per “intro­missió il·legítima a l'honor”, demanda que el jutge ha deses­ti­mat. La suc­cessió de fets faria riure si no fos perquè és ben veri­tat. Al web de l'enti­tat dedi­cada a glo­ri­fi­car el dic­ta­dor estan aquests dies enfei­nas­sats a cele­brar l'efemèride del cop d'estat, sense que la justícia i encara menys el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal amb car­net polític inter­vin­guin. En l'edi­to­rial d'aquest mes pro­po­sen que el 18 de juliol sigui “fiesta naci­o­nal”, com el 14 de juliol a França o el 4 de juliol als Estats Units. Com si tot fos el mateix: un cop d'estat mili­tar con­tra un règim esco­llit democràtica­ment al nivell de l'ideal de liberté, ega­lité et fra­ter­nité fran­ce­ses o de la inde­pendència nord-ame­ri­cana (no deuen haver cai­gut en el mot inde­pendència). El tema tor­na­ria a fer riure si no fos que par­len seri­o­sa­ment. I cínica­ment.

Al mateix web hi ha arti­cles com ara ¿Por qué Rajoy pre­fi­ere Felipe a Aznar? o una queixa de per què no van “poder fer” l'acte falan­gista que volien fer a Olot. Les res­sonàncies d'aques­tes notes per­me­ten expli­car les tones de cinisme que hem de con­tem­plar avui: les fue­ta­des de la dreta espa­nyola més recal­ci­trant i enyo­ra­dissa de temps antics o per què un pre­si­dent de govern no se sent cri­dat a donar expli­ca­ci­ons d'un escàndol majúscul, com tam­poc molts altres càrrecs que han enge­gat aquell Estat i el nos­tre país a fer punye­tes. Amb això no només es com­prova que Franco queda lluny d'estar dins d'una nevera sinó que belluga amb una lleu­ge­resa ini­ma­gi­na­ble, per exem­ple, a Ale­ma­nya. Si no volem ser nosal­tres els qui que­dem con­ge­lats, si us plau, fem via, via cata­lana i democràtica i social, fines­tres ober­tes per­tot i per un cop ben enllaçats.