Currículum

L'ense­nya­ment ocupa diària­ment titu­lars als mit­jans infor­ma­tius per raons de sobres cone­gu­des. Fent un repàs a la meva tra­jectòria for­ma­tiva (de prein­fan­til al COU) he arri­bat a la con­clusió que he tin­gut alguns bons mes­tres. Pocs, però alguns. El pri­mer apre­nen­tatge va anar a càrrec de la meva mare, que em va ense­nyar a lle­gir de molt petit, tipa que l'afu­sellés a pre­gun­tes. D'abans del bat­xi­lle­rat recordo uns mes­tres vells, amar­gats, tris­tos, pobres i armats amb una vara que com­par­tien una ene­mis­tat mútua amb els alum­nes men­tre es dei­xava pas­sar el temps. Al Ripollès, en aquells temps els nois només podíem fer el bat­xi­lle­rat en un cen­tre pri­vat, gene­ral­ment religiós. A mi em va tocar anar d'intern a Ripoll per rebre una edu­cació impar­tida per una colla de fra­res fanàtics catòlics, intran­si­gents, vio­lents i obses­sos sexu­als, amb algu­nes excep­ci­ons. Només alguns pro­fes­sors de fora posa­ven una mica de color a tanta fos­cor i estu­pi­desa. Vaig tenir la sort de topar-me amb un gran mes­tre, en Ramon Ala­bau. És la per­sona que conec que ha estat més temps exer­cint l'ense­nya­ment. Ho feia des de l'huma­nisme més pro­fund i des de la plena consciència que el seu tracte amb els alum­nes havia de ser, com ha estat, més un inter­canvi de conei­xe­ments que no pas una impo­sició de nor­mes. Vàrem inter­can­viar i encara inter­can­viem opi­ni­ons de cinema, lite­ra­tura, gas­tro­no­mia o de la vida. El COU, el curs que es feia abans de la uni­ver­si­tat, va repre­sen­tar l'alli­be­ra­ment fami­liar per la des­co­berta de la tribu, els pri­mers por­ros, cer­ve­ses, petons a la boca de les noies, Rollings, Hen­drix, etc. i les bon­dats de la nit. Un pro­fes­sor de filo­so­fia em va aga­far com a apre­nent par­ti­cu­lar i em va dur de la mà fins als límits del ver­ti­gen i el buit. Era un cristià exis­ten­ci­a­lista que em va rema­tar la innocència com qui acaba d'arren­car la dar­rera dent de llet amb un fil de cotó. Aquesta dosi exces­siva de maso­quisme va tenir les seves con­seqüències. He pas­sat temps maleint-lo en cada depressió, en cada mal moment, en cada insomni i en cada tris­tesa. I ara el recordo com un mes­tre que em va pre­ve­nir i aler­tar dels perills de la curi­o­si­tat, de la consciència de la pròpia ignorància i, a vega­des, d'haver d'apren­dre a supor­tar prou dolor perquè facin mal fins i tot els pen­sa­ments. A poder cop­sar un raig de llum del paradís men­tre s'habita a l'infern. De molts altres mes­tres, no en tinc gran cosa a dir. Feliç inici de curs.