Opinió

La Columna

Sant Francesc

El Sant Pare, que ha pres aquest nom, se n'ha anat a Assís en home­natge a un fillet de casa bona que es va treure tots els draps davant del bisbe i davant de son pare per sor­tir pel món amb un sac i un cor­dill i una cançó als lla­vis que li sor­tia fins quan callava. Dient-se Fran­cesco pro­vençal en comp­tes de Joan.

La cana­lla es diver­tia amb aquell xicot que anava ves­tit amb sac i cor­dill, l'escri­das­sa­ven i la gent més gran gosava dir-se que aquell minyó estava tocat del viro­let. Però aquell minyó les aguan­tava totes.

Amb tanta sere­nor i bon­ho­mia que la gent d'aquell temps, ave­sada a par­lar de sants, es va ado­nar de qui tenien entre ells. Era un sant nou i estrany. Havia aple­gat una dot­zena de com­panys enduts per la mateixa gràcia de la pobresa i vivien a tocar de l'ermita dels Àngels, a la plana de l'Úmbria. La seva casa no era ni una bar­raca. Com fa la quit­xa­lla quan juga, les parets eren ren­gle­res de pedres.

La sere­nor gre­go­ri­ana dels psalms monàstics havia donat pas a les cançons espontànies. Era un ram­pell cristià tan poc rumiat i tan bella­ment espon­tani que al món d'aque­lla gent fins i tot la nit era llum.

Després d'anys de vol­tar-la, sant Fran­cesc va morir fent can­tar als seus l'himne a Germà Sol. Era al palau del bisbe i no dei­xa­ven dor­mir s'Excel·lència, que va enviar-los a prop de la cape­lla dels Àngels perquè el sant morís can­tant i ell no perdés mig­di­a­des.

Encara he vis­cut un món en el qual la gra­ve­tat sacer­do­tal no per­met pujar els gra­ons de les esca­les de dos en dos i obliga a tenir la vista reco­llida al men­ja­dor. Aga­fant-ho per aquests verals no hi ha res espon­tani. Recor­deu la biga dreta dels càtars. No us fieu mai d'algú que cer­qui ser per­fecte, els per­fec­tes no riuen.

I ves que encara amb el record de Joan Pau II amb les seves durícies a la polo­nesa ens ha arri­bat un papa jesuïta d'escola jesuïta que s'ha posat un nom fran­ciscà. No us estra­nyi, tan llu­nyans en la ganya el pobre de Déu i Sant Ignasi, aquest dar­rer acaba els seus exer­ci­cis espi­ri­tu­als amb una “con­tem­plación para alcan­zar amor” que res­sona amb música fran­cis­cana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.