Coses que podem aprendre de Berlín

Viat­jar sem­pre ajuda a ampliar la ment, a apre­ciar coses noves o, sen­zi­lla­ment, dife­rents, i ser­veix per pren­dre pers­pec­tiva, per veure les nos­tres carències i un piló d'afers quo­ti­di­ans que es podrien millo­rar. Allu­nyar-se de casa, també ens porta a l'enyor i a pen­sar que, mal­grat tot, aquí s'hi viu prou bé, amb tots els mati­sos que les cir­cumstàncies actu­als ens hi obli­guen a posar. Una estada curta a la capi­tal ale­ma­nya ens va fer obser­var aques­tes peti­tes quo­ti­di­a­ni­tats que tenen a veure amb la llum i la fos­cor, amb l'eficàcia i la dei­xa­desa. Berlín des­co­neix què és la con­ta­mi­nació lumínica. Dit amb altres parau­les, tot i trac­tar-se de la capi­tal de l'estat més poderós i més ric de la vella Europa, amb 3,4 mili­ons d'habi­tants, tenen la par­tida del pres­su­post per il·lumi­nar els car­rers molt raci­o­na­lit­zada. En bar­ris com Neukölln, on vam fer estada, els car­rers eren molt poc il·lumi­nats; sense que en cap moment tin­gues­sis sen­sació d'inse­gu­re­tat. Per defi­nir l'eficàcia ale­ma­nya, cal anar a l'aero­port de Tegel. Va ser sor­tir de la pas­sa­rel·la que con­necta amb l'avió, que just a mà dreta a l'entrada de l'edi­fici ja esta­ven sor­tint les male­tes. A la tor­nada, per fac­tu­rar hi havia una petita cua i tres o qua­tre ope­ra­ris. Va arri­bar més gent i, en dos minuts, ja hi havia una dot­zena de per­so­nes fac­tu­rant! Només cal com­pa­rar-ho amb la pas­se­jada que s'ha de fer a l'arri­bada a Bar­ce­lona per anar a reco­llir la maleta i encara s'ha d'espe­rar. El metro és car (2,20 euros), però no hi ha ni bar­re­res ni per­so­nal vigi­lant, almenys en apa­rença. És tan lla­mi­ner no pagar que aquí seria una ruïna, però allà sem­bla que impera la consciència cívica. Segur que com­pensa l'estalvi que repre­senta no tenir con­trols ni físics ni humans. I això que els ale­manys no han obli­dat l'espe­rit bel·licista i per cele­brar el cap d'any cre­men tones i tones de petards, un autèntic deliri de pólvora que els ciu­ta­dans paguen de la seva but­xaca, fins i tot per assis­tir a una macro­festa a la Porta de Bran­den­burg. El cel ber­linès queda col·lap­sat de focs arti­fi­ci­als.

Menció a banda, per al Görlit­zer Park, que vam tra­ves­sar amb el cor encon­git perquè, com un mer­cat a l'aire lliure, s'hi repro­du­eix l'atmos­fera de la magnífica sèrie The Wire, sobre el tràfic de dro­gues a Bal­ti­more.