Opinió

Desclot

El nom i la norma

El ple de l'Acadèmia Valen­ci­ana de la Llen­gua que es va fer el 31 de gener pas­sat va pren­dre una “decisió històrica” i va apro­var per majo­ria quasi abso­luta el con­tin­gut del Dic­ci­o­nari Nor­ma­tiu Valencià. Inte­gren aquesta obra un total de 93.000 entra­des. Només una entre aques­tes 93.000 ha des­per­tat la ira dels injus­tos. Con­cre­ta­ment la que fa referència a valencià, que diu, tex­tu­al­ment: “Idi­oma romànic par­lat a la Comu­ni­tat Valen­ci­ana, a Bale­ars, Cata­lu­nya i altres ter­ri­to­ris de l'antiga Corona d'Aragó i que també rep el nom de català.” Una defi­nició i una decisió sem­blants a la que la Reial Acadèmia Espa­nyola de la Llen­gua adju­dica a valencià i a català. Una obvi­e­tat que seria absurd dis­cu­tir des de cap altra instància si el nos­tre fos un país homo­lo­ga­ble amb la civi­lit­zació més estricta. Però decisió i defi­nició han encès el gran foc dels gar­bons i el govern valencià s'ha des­bo­cat. El pre­si­dent Alberto Fabra i els seus con­se­llers han vomi­tat –perdó, boçat– sobre l'Acadèmia, l'han desau­to­rit­zada i han por­tat l'accepció al Con­sell Jurídic Con­sul­tiu. Perquè els juris­tes esme­nin la plana als filòlegs. La con­se­llera de Cul­tura, María José Català –el cognom li pica i li cou–, ha afir­mat que l'Acadèmia “ha de tre­ba­llar amb la norma i no amb el nom”. Això ha fet, con­fir­mar la norma i con­sa­grar el nom que tant li agrada. Però el pro­blema no és de nom. És de neu­ro­nes. I d'hon­ra­desa. Fa dècades que el PP valencià pre­va­rica con­tra la raó de la ciència. Eppur si muove, María José.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia