Impunitat limitada

La fis­ca­lia anti­cor­rupció –que, segons com, sí que en fa, de fis­ca­lia– ha dema­nat qua­tre anys de presó per a l'exdi­rec­tor gene­ral de la Caja de Ahor­ros del Medi­terráneo Roberto López Abad i dos anys més per al direc­tor de la comissió de con­trol de l'enti­tat, Juan Ramón Avilés. Els càrrecs que els imputa són cobra­ment injus­ti­fi­cat de die­tes i con­cessió irre­gu­lar de crèdits. Per acla­rir-los: Abad va crear aquesta comissió per fer calaix i va arri­bar a rebre 32.800 euros només per assis­tir a una sessió. Ses­si­ons d'este­ri­li­tat con­tras­tada, per cert. La CAM va obte­nir 244 mili­ons de pre­sumpte bene­fici el 2010, que es van con­ver­tir en 2.713 mili­ons en pèrdues segu­res l'any següent. Els res­pon­sa­bles del moment, apar­tats els con­tro­la­dors, van atri­buir l'enorme diferència a una “inter­pre­tació molt més res­tric­tiva de les nor­mes comp­ta­bles”. Durant anys, doncs, a la CAM aques­tes nor­mes van ser inter­pre­ta­des amb gran ale­gria i bona festa. La mal­dat de l'afer és que la CAM era, com totes les cai­xes, una enti­tat finan­cera “anòmala”, sota con­trol de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques valen­ci­a­nes. El forat que ha dei­xat el cadàver per ara és de 15.000 mili­ons, que han estat coberts escru­po­lo­sa­ment amb les apor­ta­ci­ons dels con­tri­bu­ents. El cas de la Caja de Ahor­ros del Medi­terráneo no és cap excepció, però és l'únic que fins ara ha tin­gut res­pon­sa­bi­li­tats judi­ci­als efec­ti­ves. La impu­ni­tat de tants anys ha que­dat limi­tada a un sol cas. Com un cabàs. I tots els altres? Paciència i obediència.