‘Monuments men' catalans

Diven­dres es va estre­nar als cine­mes de casa nos­tra la pro­ducció Monu­ments men, que explica la peripècia d'un grup d'artis­tes i his­to­ri­a­dors que en la Segona Guerra Mun­dial es van allis­tar a l'exèrcit dels EUA per sal­var l'art amenaçat pel nazisme. El film està diri­git i pro­ta­go­nit­zat per George Clo­o­ney, amb estre­lles com John Good­man, Bill Mur­ray, Cate Blanc­hett o Matt Damon. Tot i que la crítica ha arru­fat una mica el nas, la pel·lícula es deixa veure i és reco­ma­na­ble no només pels monu­men­tals actors que hi sur­ten sinó també per l'argu­ment. L'espec­ta­dor català, a més, hi pot tro­bar una indis­cu­ti­ble ana­lo­gia amb alguns dels fets més apas­si­o­nants de la història con­tem­porània nos­trada. Mirant Monu­ments men amb ulls d'aquí ens revé la peripècia del patri­moni artístic eva­cuat per la Gene­ra­li­tat a París via Olot per sal­var-lo de la fúria anar­quista; o les obres mes­tres del Museu del Prado ocul­ta­des pels repu­bli­cans al cas­tell figue­renc de Sant Fer­ran, a Pera­lada i a la Vajol per pro­te­gir-les de les bom­bes fran­quis­tes.

Això va pas­sar a casa nos­tra fa just tres quarts de segle. Avui seria per­fec­ta­ment plau­si­ble veure Clo­o­ney i com­pa­nyia en els papers de Joa­quim Folch i Tor­res o de Josep Renau tres­cant per la Gar­rotxa o la plana empor­da­nesa amb l'emba­lum de l'absis de Sant Cli­ment de Taüll,o car­re­te­jant Las Meni­nas de Velázquez i els Afu­se­lla­ments del tres de maig de Goya tot esqui­vant els pro­jec­tils. Tot i que amb Pa negre ja es va donar alguna prova de desin­hi­bició, el cinema català ha de tenir més clar que podria com­pe­tir al món pro­duint no fona­men­tal­ment tre­balls molt meri­to­ris però argu­men­tal­ment des­lo­ca­lit­zats, sinó tre­ba­llant con­vençut que en aquest país hi ha prou mate­rial argu­men­tal per gene­rar, des de la vivència pròpia, guions uni­ver­sals.