Incombustible Calzada

Em donen la llista d'assis­tents a un sopar tertúlia que va tenir lloc a Bar­ce­lona el dia 3 de març orga­nit­zat pel grup Giro­nins a Bar­ce­lona, que periòdica­ment con­voca un esde­ve­ni­ment d'aquesta mena amb el nom de Sopars de Girona, per quan els assis­tents pro­ve­nen de les comar­ques giro­ni­nes. La majo­ria ocu­pen càrrecs en enti­tats bar­ce­lo­ne­ses, o són ex d'algun lloc impor­tant. Sumen unes vint-i-cinc per­so­nes. El sopar es pro­grama con­vi­dant a un per­so­natge que pugui des­per­tar l' interès dels assis­tents, i fer-hi tertúlia sobre temes dels quals sigui conei­xe­dor. En aque­lla ocasió el con­vi­dat era el Molt Hono­ra­ble Senyor Artur Mas, pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, i hi assi­tia també el secre­tari gene­ral de la Pre­sidència, Jordi Vila­jo­ana. Pel que es lle­geix a la plana web d'aquesta tertúlia, el sopar va transcórrer en un clima de cor­di­a­li­tat, i el pre­si­dent no es va estar de sin­ce­rar-se en qüesti­ons asse­nya­la­des, així com de con­tes­tar a les pre­gun­tes dels assis­tents, tots molt mode­rats i satis­fets gas­tronòmica­ment. Una bassa d'oli.

A la llista d'assis­tents, hi consta el senyor Arcadi Cal­zada, d'Olot, amb aques­tes dades: “Con­sul­tor en art, en finan­ces i politòleg”, i com a empresa de referència: Caixa de Girona. Sor­presa i per­ple­xi­tat davant de gent que té el fetge tan gros! En pri­mer lloc perquè aquesta caixa no exis­teix. Com tot­hom coneix es va extin­gir absor­bida per La Caixa. Molts giro­nins encara no ens hem refet d'aque­lla pèrdua d'iden­ti­tat col·lec­tiva, d'auto­no­mia finan­cera (ens ho pensàvem, que era així), de cen­tre de deci­si­ons econòmiques, d'ajut a les comar­ques, i també d'haver hagut de cedir la pro­pi­e­tat d'uns patri­mo­nis que no tenen preu, com són Cap Roig i La Fon­tana d'Or.

Una enti­tat que pre­sen­tava cada exer­cici números posi­tius... fins esde­ve­nir fallida! Tot va pas­sar en un obrir i tan­car d'ulls, com si res, i la brutícia acu­mu­lada s'ha ama­gat a sota la catifa! Cap res­pon­sa­ble del fracàs: tot­hom ha tin­gut una coar­tada, com en les pel·lícules d'Hèrcu­les Poi­rot! “Entre tots la van matar... i ella sola es va morir!”

Però el més xocant és que Arcadi Cal­zada, que durant tants anys va ser-ne pre­si­dent i va fer i des­fer com va voler, sense excel·lir pre­ci­sa­ment en un ele­ment essen­cial en el negoci de les cai­xes com és la prudència, es pre­senti encara avui com a referència d'aque­lla enti­tat. Val­gui que apa­re­gui assídua­ment a les tertúlies bar­ce­lo­ne­ses de la tele­visió, com si no li anés res de tot el que va pas­sar; que doni copets a l'esquena al pre­si­dent, i que es faci veure eufòric a tot arreu. Però, per favor, es pot dema­nar almenys que no s'atri­bu­eixi un nom que –com a mínim– no va impe­dir que acabés esbor­rat del mapa: La Caixa de Girona?