Qui interpreta els intèrprets que mal interpreten?

quan vaig veure que el pre­si­dent Mas decla­rava per vide­o­con­ferència i en cas­tellà en el judici pel setge al Par­la­ment em va cri­dar l'atenció. I em va diver­tir molt que el pre­si­dent hagués d'expli­car que l'helicòpter no només l'aga­fava quan mani­fes­tants mal­gir­bats l'espan­ta­ven sinó que també va volar-hi un cop per anar a donar uns pre­mis “al con­curso de vacas fri­so­nas de la feria de Camp­llong”, on el perill de rebre una coça o una tus­sada del bes­tiar con­de­co­rat devia ser pràcti­ca­ment nul. Però ara he entès per què no es va arris­car a parla en català. Es va curar en salut per evi­tar que li passés com als dipu­tats que ho van fer traduïts per una intèrpret de català, que les engal­tava de cavall estant i que no n'enso­pe­gava ni una. La tra­duc­tora ofi­cial de català, roma­nesa de nai­xe­ment, va inter­pre­tar que si Mont­ser­rat Tura deia que havia arri­bat a quarts de nou al Par­la­ment ho havia fet a las nueve y media. El dipu­tat que va rebre “un cop per davant”, va sen­tir com ella deia que l'havia rebut por detrás. Una dipu­tada que va tes­ti­fi­car que a ella li havien llençat una bossa d'escom­bra­ries es va esgar­ri­far quan va sen­tir que li havia cai­gut al damunt un saco de escom­bros, que ha de ser molt més pesat. Els anys tam­poc els encer­tava ni per casu­a­li­tat, la tra­duc­tora, que va con­ver­tir el judici en una mena de joc dels dis­ba­rats. Fa riure però fa pena. I pre­o­cupa. En aquest cas, en rea­li­tat tots els traduïts detec­ta­ven els des­en­certs de la poli­glota perquè qui més qui menys tots saben, o si més no ente­nen, el cas­tellà. Però, i quan l'acu­sat o usu­ari de la justícia parla una llen­gua de països llu­nyans i recòndits? Qui garan­teix que el tra­duc­tor és fidel al mis­satge? Jo una vegada vaig ser pre­sent en una decla­ració d'un xinès davant d'un poli­cia. El poli­cia li va fer una pre­gunta. El tra­duc­tor va par­lar i el decla­rant va xer­rar ben bé dos minuts. En aca­bar, el tra­duc­tor va tra­duir: “Ha dit que no.” El poli­cia es va estra­nyar (i jo pla!) que amb aque­lla loqua­ci­tat que gas­tava el xinès només hagués dit “no”. Però el tra­duc­tor no va apor­tar ni una paraula més enllà del “no”. I final de l'inter­ro­ga­tori. I per con­tra, he vist més d'una vegada com un acu­sat que jo he sen­tit par­lar en català cor­rectíssim i cas­tellà ben fluid, es fa tra­duir del francès o de l'àrab en els judi­cis. El món al revés.

Q