Admonició

Les recents decla­ra­ci­ons del cap de l'Església catòlica no dei­xen gaire marge a l'espe­cu­lació pel que fa al con­flicte entre Cata­lu­nya i Espa­nya. En síntesi, diu: 1r, tota divisió és amoïnadora; 2n, hi ha dos tipus d'inde­pendència: l'eman­ci­pació, bona –però com a mal menor, d'acord amb el punt pri­mer–, i la secessió, dolenta; 3r, no hi ha regles gene­rals i s'ha d'ana­lit­zar cada cas un per un; 4t, el cas català és de secessió, amb l'agreu­jant que no hi ha un “ante­ce­dent d'uni­tat forçosa” –d'acord amb la doc­trina espa­nyola vigent que aquí no hi ha hagut impo­sició sinó tro­bada–; 5è, i en con­clusió, el català és un cas que “s'ha d'aga­far amb mol­tes pin­ces”.

Per més vol­tes que hi vul­guem donar, no se'n desprèn res que s'acosti a una bene­dicció papal. Des del camp naci­o­na­lista, inten­tant veure una ampo­lla mig plena on no hi ha ampo­lla, es diu que el papa evita pro­nun­ciar-se con­tra la inde­pendència de Cata­lu­nya; però, pre­su­mi­ble­ment, en el llen­guatge diplomàtic del Vaticà, això d'aga­far amb pin­ces deu estar en el paràgraf previ a l'amenaça d'exco­munió.

El dis­tin­guo, cru­cial en el rao­na­ment de Fran­cesc, entre eman­ci­pació i secessió és capciós. Tota secessió esdevé eman­ci­pació tan bon punt té èxit i els seces­si­o­nis­tes estan en con­di­ci­ons d'escriure la seva història.

Dit sigui de pas­sada, les tendències inde­pen­den­tis­tes de l'Amèrica his­pana, que s'ins­pi­ra­ven ideològica­ment en la revo­lució fran­cesa, van gau­dir de la con­demna ecle­sial fins que la secessió va ser un fet.

L'Església, dei­xant a part les dis­qui­si­ci­ons dels seus extre­mis­tes, sem­pre pre­senta dues cons­tants: abo­mina el sis­tema econòmic vigent –les con­dem­nes al capi­ta­lisme no són cap nove­tat–, fins que no en ve un altre que el fa bo –com ha pas­sat amb el soci­a­lisme– i defensa l'esta­bi­li­tat política, amb tot el diàleg i les refor­mes que cal­guin.

La secessió cata­lana, els pro­mo­tors de la qual volen pre­sen­tar-la com poca cosa més que un tràmit admi­nis­tra­tiu dins la UE, té en rea­li­tat una càrrega deses­ta­bi­lit­za­dora que ningú no gosa deba­tre, cosa que les fra­ses del pontífex no fan més que cor­ro­bo­rar.