Matrimoni

Cada dos per tres em pro­poso no tor­nar a par­lar de les ocurrències dels mem­bres del govern espa­nyol i els seus intents de posar la por al cos als ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. I massa sovint hi torno a caure de qua­tre potes a causa que la dar­rera bes­ti­esa, encara que sem­bli impos­si­ble, sem­pre supera l'ante­rior. Ja no hi ha límits per a una car­rera de des­propòsits en què el minis­tre Fernández Díaz està aga­fant un avan­tatge deci­siu sobre rivals de tanta tra­dició com són els seus col·legues García Mar­ga­llo, Mon­toro o el mateix Rajoy.

Però la clau d'aquesta qüestió –i de tots aquests esce­na­ris de futur, que van des dels viat­ges sense retorn per l'espai side­ral fins al des­ter­ra­ment al país d'aco­llida de Gulli­ver, pas­sant per pena de gale­res al mar que envolta l'illa de Robin­son o per l'obli­gació d'hos­tat­jar a la pròpia casa les per­so­nes més des­pi­e­ta­des de tot el món mun­dial– és que es basa en ame­na­ces. Vull dir que els res­pon­sa­bles espa­nyols no ama­guen la seva par­ti­ci­pació activa i entu­si­asta en la tasca de con­ver­tir aquell futur nou estat català en un ter­ri­tori con­dem­nat a la mar­gi­na­li­tat i la pobresa més abso­luta.

Inten­tem tras­lla­dar tota aquesta boge­ria a l'àmbit domèstic. Ima­gi­nin-se per un moment que des de fa anys viuen amb una per­sona amb la qual la con­vivència s'ha anat dete­ri­o­rant. I ima­gi­nin, a més, que un bon dia vostè li plan­teja una sepa­ració amis­tosa que posi fi a una situ­ació que con­fon l'amor amb la pos­sessió. Què faria si la res­posta de la seva pare­lla fos negar-li aquesta pos­si­bi­li­tat basant-se en el sagrat docu­ment que van sig­nar en el moment del matri­moni? I si davant la seva incre­du­li­tat l'altra part afegís que ja se'n cui­darà que el fet de mar­xar de casa i tren­car la uni­tat fami­liar com­porti per a vostè el blo­queig etern dels comp­tes, l'anar a viure al cai­xer de la can­to­nada i el no tro­bar feina pels segles dels segles? Què faria? Jo ho tinc molt clar. I vostès?