Un altre cop de mà d'Obama

El polític de la Lliga Fer­ran Agulló va escriure al Lli­bre de cuina cata­lana: “Així com Cata­lu­nya té una llen­gua, un dret, uns cos­tums, una història pròpia i un ideal polític, té també una cuina.” La cuina, o, més ben dit, alguns plats –Pla ho va dei­xar ano­tat a El que hem men­jat–, entren dins de la cate­go­ria de símbol. Seguint Pla, el pollas­tre amb lla­gosta i el niu de Pala­fru­gell són exem­ples de cuina naci­o­nal, con­cepte que en temps de glo­ba­lit­zació, McDo­nald's, pizza i Ken­tucky Fried Chicken cal­dria mati­sar una mica. Però si adme­tem que n'hi pot haver, de cuina naci­o­nal, i n'hi ha gràcies a mera­ve­lles com les esmen­ta­des, els esco­ce­sos –com tot­hom, fins i tot els nord-ame­ri­cans i el Coast to Coast apple pie– també tenen plats naci­o­nals. Parlo dels hag­gis, un far­cit que bar­reja cor, fetge i pul­mons d'ove­lla i/o be, picats, i com­bi­nats amb ceba, farina de civada, sèu, espècies i sal. Es pre­senta en forma d'embo­tit, més grui­xut que un bull, i prèvia­ment s'ha cuit tres hores. Anar a Escòcia i no tas­tar-ne és un menys­preu i una opor­tu­ni­tat per­duda.

Des de fa 43 anys, i per raons sanitàries, els EUA n'han pro­hi­bit la impor­tació, per a desgràcia de bona part dels dotze mili­ons d'esco­ce­sos o des­cen­dents que hi viuen. Perquè ja se sap que no hi ha pit­jor nostàlgia que la de la cuina de la mare –o la del pare, per no ser mas­clista–, i si no es pot satis­fer com Déu mana, el grau de frus­tració és ele­vat. Tot i els rei­te­rats intents dels dar­rers anys del govern escocès de pres­si­o­nar les auto­ri­tats nord-ame­ri­ca­nes per aixe­car-ne la pro­hi­bició, Edim­burg no se n'ha sor­tit. És famós –i ofen­siu– el record que es té a Escòcia de la visita de l'ales­ho­res pre­si­dent George W. Bush el juliol de 2005, a la cimera del G-8 de Gle­ne­a­gles, i el refús que va fer d'un plat de hag­gis. S'esti­mava més ham­bur­gue­ses i Coca-cola.

Aquesta set­mana, a instàncies dels pro­duc­tors, el minis­tre de la matèria britànic, Owen Pater­son, dema­narà a Was­hing­ton una vegada més que els EUA s'obrin als hag­gis, com ho estan al whisky. De seguida, el seu homòleg escocès ha dit que només se'n pre­o­cupa perquè hi ha el referèndum a les por­tes i Lon­dres vol aparèixer com el defen­sor del plat naci­o­nal escocès i dels interes­sos dels esco­ce­sos. Veri­tat o no, l'admi­nis­tració Obama té una altra opor­tu­ni­tat d'inter­ve­nir en el debat, com ja va fer al cos­tat de David Came­ron a mit­jan juny des de Brus­sel·les. Dir sí als hag­gis és aju­dar al no a la inde­pendència? És una manera de veure-ho. Sigui com sigui, compte amb el coles­te­rol.

FAL­TEN 77 DIES