És una tàctica

Sento a par­lar sovint en diver­sos mit­jans del “procés recen­tra­lit­za­dor espa­nyol”, que seria llarg d'enu­me­rar: de la Lomqe a l'absorció del port de Bar­ce­lona, pas­sant per l'anul·lació de facto de les com­petències que ens ser­vei­xen per sub­sis­tir. Són fets evi­dents. Però la pre­gunta és per què. Volen demos­trar que ens menys­preen? Cas­ti­gar-nos posant-nos de cara a la paret, com feien a les esco­les anti­gues amb els infants rebecs? És un acte de pre­potència? És una humi­li­ació dis­su­a­siva? No, res de tot això. Deixo de banda les chu­lerías d'algun pallús: parlo del govern espa­nyol, que, sí, és molt medi­o­cre, però sap molt bé què s'hi juga.

Aquest asset­ja­ment a què estem sot­me­sos res­pon a un propòsit cal­cu­lat. És molt sem­blant al que empren alguns empre­sa­ris quan tenen con­flic­tes labo­rals, amb vagues, mani­fes­ta­ci­ons, pin­ta­des i tot ple­gat: aco­mi­a­da­ments ful­mi­nants, supressió de drets pac­tats, pre­ju­bi­lació de tre­ba­lla­dors de cin­quanta anys, aug­ment d'hores i rebaixa de sala­ris, etc. Al cap d'unes set­ma­nes, els tre­ba­lla­dors, esgo­tats per la vaga, s'ave­nen a nego­ciar. I què nego­cien? L'empresa els ofe­reix read­me­tre els tre­ba­lla­dors aco­mi­a­dats, retor­nar l'horari i els sala­ris i reti­rar les pre­ju­bi­la­ci­ons. El comitè de vaga ho accepta. Quin és el resul­tat? Que els tre­ba­lla­dors reco­men­cen la feina exac­ta­ment en les matei­xes con­di­ci­ons que havien pro­vo­cat el males­tar i la vaga, però sense les san­ci­ons.

Això mateix està fent-nos el govern espa­nyol. Quan per fi ens invi­tin a nego­ciar, reti­ra­ran les usur­pa­ci­ons de com­petències, dei­xa­ran en pau la immersió lingüística, ens rega­la­ran el nos­tre port i nosal­tres, esgo­tats, tor­na­rem exac­ta­ment a la situ­ació que va posar dem­peus tot un país.

És una vella tàctica. Què podem fer-hi? Quei­xar-nos, això sí, però inten­tar ser una mica més lles­tos, i, com sem­pre, com­por­tar-nos de manera pacífica, democràtica i dia­lo­gant. Després del 9-N serem nosal­tres els qui posa­rem les con­di­ci­ons. Paciència, doncs.