Cordem-nos!

Mari­ano Rajoy i el por­ta­veu del grup par­la­men­tari del PP al Congrés, Alfonso Alonso, han adduït dues excu­se­tes de mal paga­dor per jus­ti­fi­car la reti­rada de la llei d'avor­ta­ment –més aviat, con­tra l'avor­ta­ment– que havia pro­po­sat Alberto Ruiz-Gallardón. Una llei que ha cos­tat el càrrec i la moral al minis­tre de Justícia. Afirma Rajoy que no es pot apro­var un pro­jecte legis­la­tiu que sigui revo­cat per un govern i una majo­ria par­la­mentària de signe con­trari en una pròxima legis­la­tura. Això no té cap sen­tit. Seguint el mateix fil, hau­ria d'haver ful­mi­nat també la llei d'edu­cació del minis­tre Wert. Tota l'opo­sició, en for­mació de pinya, van pro­cla­mar que la sus­pen­dran en el moment en què la majo­ria par­la­mentària els per­meti fer-ho. Si no hi ha llei d'avor­ta­ment, tam­poc hi hau­ria d'haver hagut llei d'ense­nya­ment. L'argu­ment de Rajoy és fals i no el con­venç ni a ell mateix.

Alfonso Alonso va com­ple­tar la fal·làcia argu­mentària afir­mant el mateix dia que la de Ruiz-Gallardón és una llei “que divi­deix”. Trans­cen­den­tal reve­lació. Divi­deix com totes les lleis. Com l'avor­ta­ment mateix. Encara més greu: aquesta és una qüestió, la de l'avor­ta­ment, que toca ten­dre i que, més que divi­dir, enfronta radi­cal­ment sen­si­bi­li­tats. Els par­ti­da­ris “del dret a la vida” se sen­ten agre­dits en la part més íntima de l'ànima quan con­tras­ten cri­te­ris amb els par­ti­da­ris “dels drets de les dones”. I a l'inrevés. Divi­deix l'avor­ta­ment i va divi­dir, igual­ment, la dar­rera reforma de la llei que va impul­sar el PSOE. Una reforma que va remoure el PP a l'opo­sició quan va ser apro­vada. Els diri­gents popu­lars van atiar la pro­testa al car­rer i van aga­far la pan­carta de la mà de catòlics i anti­a­vor­tis­tes. El car­rer va bullir a favor de “la vida”. Després es van com­pro­me­tre a modi­fi­car la legis­lació avor­tista si gua­nya­ven les elec­ci­ons. Així ho van fer cons­tar al pro­grama elec­to­ral. Ara no ho han com­plert. I és d'una ingenuïtat ange­li­cal expli­car l'embei­nada per la divisió que sus­cita la llei de Ruiz-Gallardón. Sem­bla més aviat que la referència pretén dei­xar en evidència, una vegada més, la pre­tesa “divisió” social que genera el procés sobi­ra­nista català.

Molt més lògic –malèvol, si es vol– és arri­bar a la con­clusió que Rajoy ha mogut fitxa i ha matat minis­tre per motius molt menys altruis­tes. En rea­li­tat, el pre­si­dent del govern espa­nyol ha entès que l'apro­vació de la llei sus­cita més rebuig que adhesió entre els seus poten­ci­als votants. Així ho cons­ta­ten les enques­tes. A un pas de les elec­ci­ons muni­ci­pals i, sobre­tot, en el dar­rer tram de la legis­la­tura, aques­tes bro­mes són del tot pres­cin­di­bles. Crida l'atenció, això sí, que, pels vots, el PP sigui capaç de pres­cin­dir de con­vic­ci­ons morals tan impor­tants. Si el minis­tre d'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, un home de pro­funda fe catòlica, fos cohe­rent, hau­ria de dimi­tir. Segur que en la seva família la llei d'avor­ta­ment ha sus­ci­tat més bara­lles als àpats com­par­tits que la con­sulta sobi­ra­nista cata­lana.

Avor­tada la llei, Mari­ano Rajoy només compta amb dos grans actius per gua­nyar les elec­ci­ons com ell vol­dria. En pri­mer lloc, la millora econòmica. Patirà. A Europa trau cresta una nova recessió. El pre­si­dent espa­nyol ha abai­xat l'impost de la renda, encara que ha aug­men­tat el de soci­e­tats, i el dèficit públic de l'Estat enguany tor­narà a des­bo­car-se. La prima única ense­nyarà les dents. Pro­ba­ble­ment la situ­ació d'ací a un any serà molt més aspra. El Banc d'Espa­nya ja ha cor­re­git les pròpies pre­vi­si­ons de crei­xe­ment.

A Mari­ano Rajoy, doncs, només li queda un actiu: el “des­a­fi­a­ment” o “deriva” sobi­ra­nista cata­lana. Això sí que uneix! Uneix tot el Par­tit Popu­lar sense fis­su­res i tot el seu elec­to­rat. La “sedició” cata­lana és la ban­dera que més fer­vor popu­lar pot des­per­tar entre espa­nyols. Entre els espa­nyols com li agra­den al pre­si­dent. Rajoy no cedirà ni un pam. La “maquinària de l'Estat” –com pro­cla­men tan a gust– s'ha acti­vat per fre­nar la con­sulta cata­lana. El d'Alberto Ruiz-Gallardón no serà l'únic cap que caurà al cis­tell. Cor­dem-nos!