Existeix l'oposició?

Es lici­ten les obres per urba­nit­zar una part de la plaça del Pallol, propòsit pen­dent des de fa molts anys i que per diver­ses cir­cumstàncies s'ha demo­rat. Surt una empresa que s'adju­dica l'obra a la sub­hasta amb un trenta-cinc per cent de rebaix sobre el preu de sor­tida fixat per l'Ajun­ta­ment de Girona. Ho han lle­git bé. Un trenta-cinc per cent. Vol dir que de cada cent euros a cobrar, es con­for­men cobrant-ne sei­xanta-cinc. Tot­hom con­tent i el regi­dor d'Urba­nisme encara més cofoi perquè –diu– l'import no esmerçat
en aquest con­curs es podrà des­ti­nar a altres tre­balls pen­dents.

Una breu anàlisi sobre aquesta qüestió ens porta a dues alter­na­ti­ves: o bé els tècnics que varen fer els càlculs del cost de l'obra per por­tar-ho a sub­hasta varen tirar amunt, valo­rant els tre­balls molt més enllà del seu cost real, o l'empresa adju­di­catària volia assu­mir l'obra a qual­se­vol preu, mal­grat que hi deixés la pell i els resul­tats de l'explo­tació. Avui –i pot­ser aquest no és el cas– hi ha empre­sa­ris que assu­mei­xen tre­balls temerària­ment i a la des­es­pe­rada a preus insu­fi­ci­ents perquè neces­si­ten donar feina als seus tre­ba­lla­dors abans que tenir-los asse­guts al taller mà sobre mà. És un dels dra­mes d'aquesta crisi que hi ha qui es nega a accep­tar, quan encara està lace­rant molt fort la nos­tra comarca, i no podem saber qui en sor­tirà viu.

És clar que l'adju­di­catària pot abri­gar l'espe­rança que l'obra neces­si­tarà fei­nes com­ple­mentàries que no cons­ten en el plec de con­di­ci­ons, i la seva exe­cució li pot com­pen­sar la pèrdua, però en aquest cas el regi­dor d'Urba­nisme es que­darà sense aque­lla des­pesa estal­vi­ada. De qual­se­vol manera el que és d'espe­rar és que final­ment es posi en marxa l'obra per començar a nete­jar uns espais dei­xats de la mà de Déu i de l'Ajun­ta­ment.

No obs­tant, en aquests i molts altres temes, no ente­nem que l'opo­sició muni­ci­pal no hi digui res. Repas­sant els dia­ris d'uns quants mesos no tro­bem gai­res notes ni senyals de la posició dels grups que no for­men part de l'equip muni­ci­pal. Els està tot bé? Tro­ben que la gestió dels actu­als ges­tors és per­fecta? O resulta que estem davant d'una opo­sició des­mem­brada, sense nord ni guia, que “deixa fer” i ja us arre­gla­reu? La veri­tat és que en tots els anys de democràcia mai havíem pre­sen­ciat tant de silenci quan –hon­ra­da­ment– hi ha qüesti­ons que reque­ri­rien res­pos­tes dures i asse­nya­des. Què espe­ren els edils opo­si­tors? És de supo­sar que la posició de Pia Bosch, pro­cla­mant que no es pre­sen­tarà a les pro­pe­res elec­ci­ons, ha dei­xat els soci­a­lis­tes amb poca veu i orga­nit­zació. Tal vegada en els plens es fan sen­tir, però les seves opi­ni­ons no arri­ben al conei­xe­ment públic. S'hau­rien d'espa­vi­lar.