Dèficit letal de responsabilitat

De l'Ebola, fins aquest estiu en sabíem ben poc. Esporàdica­ment ens arri­ba­ven infor­ma­ci­ons de brots d'aquesta malal­tia a països afri­cans que cau­sa­ven la mort de cen­te­nars de per­so­nes. Però que­dava ben lluny. Tot va can­viar aquest estiu quan dos mis­si­o­ners espa­nyols que tre­ba­lla­ven a Sierra Leone i Libèria van ser tras­lla­dats a Madrid en estar infec­tats pel virus. L'occi­den­ta­lit­zació de la malal­tia va anar acom­pa­nyada d'un cert neguit que s'ha tor­nat pre­o­cu­pació extrema quan avui fa una set­mana es va con­fir­mar el pri­mer con­tagi fora del con­ti­nent africà, con­cre­ta­ment a l'Estat espa­nyol. I el que ha pas­sat en aquests set dies és que s'ha cons­ta­tat el dèficit crònic de res­pon­sa­bi­li­tat per part de l'admi­nis­tració, tant la de l'Estat com la de la comu­ni­tat de Madrid. Lluny d'adme­tre les seves man­can­ces i actuar amb diligència, la pre­o­cu­pació de l'admi­nis­tració ha estat bus­car un boc expi­a­tori a qui cul­pa­bi­lit­zar dels fets, una con­ducta a la qual malau­ra­da­ment ja estem més que acos­tu­mats. Sem­bla haver-se con­ver­tit en una espe­ci­a­li­tat dels governs del PP fer mans i mànigues per elu­dir res­pon­sa­bi­li­tats. O no va pas­sar això amb el Pres­tige, el cas del Yak 42 i ara amb l'Ebola? Com pot un res­pon­sa­ble polític qua­li­fi­car de men­ti­dera una auxi­liar d'infer­me­ria que s'ha infec­tat d'Ebola men­tre feia la seva feina i cul­par-la del que li ha pas­sat? Aques­tes acu­sa­ci­ons són dig­nes d'anar al jut­jat de guàrdia, com també ho és el fet que aquest senyor encara con­tinuï en el seu càrrec. Encara més greu és el paper, seria més cor­recte par­lar del no-paper, que està jugant la minis­tra de Sani­tat en aquesta crisi, que sem­bla més aviat que no l'afecti.

Els agradi o no, va ser el govern espa­nyol el que va deci­dir tras­lla­dar a Madrid els dos malalts, i era i és res­pon­sa­bi­li­tat seva garan­tir la segu­re­tat del per­so­nal sani­tari que es va fer càrrec de la seva cura. Davant d'això no poden elu­dir les seves res­pon­sa­bi­li­tats. D'acci­dents, cer­ta­ment, n'hi ha diària­ment als cen­tres sani­ta­ris, però en aquest cas es trac­tava d'uns pro­fes­si­o­nals que reque­rien un segui­ment espe­cial donada la feina que havien desen­vo­lu­pat. És incon­ce­bi­ble el grau de des­ga­vell i d'impro­vi­sació demos­trat per les auto­ri­tats sanitàries en el cas de Teresa Romero, que, lluny de trans­me­tre tran­quil·litat a l'opinió pública, han tras­lla­dat la inca­pa­ci­tat per afron­tar una crisi sanitària d'aquesta mag­ni­tud. Serà per aquesta inca­pa­ci­tat mani­festa que caldrà dema­nar res­pon­sa­bi­li­tats.