Jaume Canivell

És clar que quan els empre­sa­ris fan política, també han de ser inter­pel·lats política­ment. El senyor Mari­ano Gan­du­xer, pro­pi­e­tari del grup hote­ler Bona­nova, pre­si­deix una asso­ci­ació d'empre­sa­ris con­tra­ris a la inde­pendència. Tenen pre­vist pre­sen­tar el mani­fest dijous que ve i pot­ser ja ens diran quants empre­sa­ris són els que el sig­nen i qui són. Sem­bla que per pro­ble­mes de salut el senyor Gan­du­xer ha dele­gat les seves fun­ci­ons de l'asso­ci­ació en el vice­pre­si­dent senyor José Bou, pro­pi­e­tari d'una pani­fi­ca­dora. Diven­dres pas­sat a 8tv, Josep Cuní el va entre­vis­tar i real­ment l'entre­vis­tat va mos­trar molta jus­tesa argu­men­tal fora del seu amor a Espa­nya (cosa que no cri­tico) i els tòpics espa­nyo­lis­tes de sem­pre.

És a dir, que hi ha una majo­ria silen­ci­osa que té por i calla i, per tant, ell se n'apro­pia per afir­mar que la majo­ria dels cata­lans no volen la inde­pendència. També extra­pola el seu argu­ment en el món empre­sa­rial, i ells en volen ser el herois que dona­ran la cara per aquesta majo­ria que calla. Quan se li va pre­gun­tar si cre­uen just el finançament català, va diva­gar i ens va mos­trar un buit argu­men­tal impropi de qui vol lide­rar un grup d'empre­sa­ris.

Quan els uni­o­nis­tes diuen que la incer­tesa per­ju­dica l'eco­no­mia, sem­pre em ve al cap aquell 20 de novem­bre del 1975, encara amb el dic­ta­dor de cos pre­sent, que jo tenia hora per sig­nar l'escrip­tura de la com­pra d'un habi­tatge i a l'arri­bar a casa del notari, molt ata­ba­lat i encara com­pun­git per les parau­les d'Arias Navarro, ens va dir: “Es que hoy nos sen­ti­mos como huérfa­nos” i tenia por per la incer­tesa. Segu­ra­ment molts empre­sa­ris d'ales­ho­res i de la mateixa corda dels que repre­senta el senyor Bou, en aquells moments sen­tien pànic per les incer­te­ses que s'obrien, de la mateixa manera que també hi havia algun empre­sari que no volia que s'obris­sin les fron­te­res per evi­tar com­pe­ti­dors. Aquesta mena de gent, sacri­fi­ca­rien la volun­tat d'un país expres­sada democràtica­ment per tal de defen­sar els seus interes­sos par­ti­cu­lars o per no haver d'enfron­tar-se a can­vis d'entorn. Tenen dret a defen­sar-ho, però mai un país es pot sot­me­tre als seus interes­sos par­ti­cu­lars. L'Espa­nya que defen­sen és la que no ha tin­gut cap mira­ment a fer miques el “pacte cons­ti­tu­ci­o­nal”; el que ha uti­lit­zat una rein­ter­pre­tació de la Cons­ti­tució per recen­tra­lit­zar; el que juga des­ca­ra­da­ment amb el finançament per desa­cre­di­tar la Gene­ra­li­tat ofe­gant-la i, alhora, per fer osten­tació del FLA. És la que es que­re­lla con­tra el pre­si­dent de Cata­lu­nya, la vice­pre­si­denta i una con­se­llera per faci­li­tar urnes. Però, a més, és una Espa­nya que cada dia cau més en el pre­ci­pici de la des­com­po­sició.

Trans­parència Inter­na­ci­o­nal acaba de dir-nos que Espa­nya és un país euro­peu d'alta cor­rupció, i el Real Ins­ti­tuto El Cano, en el seu últim informe, ha tor­nat a posar en evidència (no és la pri­mera vegada que ho fa) la decre­pi­tud de la marca Espa­nya estu­di­ant les vinye­tes que sobre Espa­nya ha fet la premsa inter­na­ci­o­nal. De moment el descrèdit ja pena­litza a les gran empre­ses espa­nyo­les; Aràbia Sau­dita ha vetat a les cons­truc­to­res ACS, FCC i OHL perquè par­ti­ci­pin del macro­pro­jecte de 3.500 mili­ons d'euros per la cons­trucció d'onze esta­dis de fut­bol. La raó és per les ten­ses rela­ci­ons a causa de les difi­cul­tats en la cons­trucció del tren d'alta velo­ci­tat La Meca-Medina, un pro­jecte de 6.736 mili­ons d'euros que van donar a un con­sorci espa­nyol i que ha obli­gat la minis­tra Ana Pas­tor a fer-hi uns quants viat­ges per posar-hi una mica d'ordre.

Jaume Cani­vell era aquell empre­sari català de la pel·lícula de Ber­langa, La esco­peta naci­o­nal, un model d'empre­sa­ris que avui són mino­ri­tari, però que encara exis­tei­xen i s'orga­nit­zen.