Podem Cat

Són aquí i es comen­cen a fer visi­bles entre nosal­tres. Fins ara només eren a les enques­tes, i ben cert amb nota força alta, però la visita de Pablo Igle­sias anuncià que eren de carn i os i les elec­ci­ons inter­nes d'aquesta set­mana con­so­li­den l'existència de Podem a Cata­lu­nya. I, segur, aquesta és una rea­li­tat que modi­fica el mapa polític del país, quan Podem és molt més que un par­tit: és la mani­fes­tació d'un estat d'ànim que pot com­pe­tir amb un altre estat d'ànim que fins ara s'ha aglu­ti­nat entorn el terme inde­pendència.

És curiós con­tem­plar com la visita d'Igle­sias i la nove­tat orga­nit­za­tiva ha acti­vat els diver­sos pols polítics cata­lans, des de les estruc­tu­res dels par­tits als mit­jans d'opinió, amb uni­tat de cri­teri en la des­qua­li­fi­cació del nou pro­jecte, el qual fins alguns s'han atre­vit a con­si­de­rar pri­mo­ri­ve­rista o neo­fa­lan­gista, superant la molt estesa deno­mi­nació de ler­rou­xista, de tal manera que en la mateixa desau­to­rit­zació donen vita­li­tat a la pro­posta alter­na­tiva. D'altra banda, seria bo que alguns ana­lis­tes polítics, dels que mini­mit­zen el fet del Podem català i la relació de vasos comu­ni­cants amb l'inde­pen­den­tisme, fes­sin un volt per les perifèries metro­po­li­ta­nes –i no tan perifèries– i escol­tes­sin les con­ver­ses que es coven en àmbits un xic poli­tit­zats. Sense ni tan sols visu­a­lit­zar els líders locals, el feno­men Igle­sias ha entrat amb força i es valora com alter­na­tiva engres­ca­dora.

Elu­cu­brar sobre la con­so­li­dació del pro­jecte Podem és gratuït, quan apunta un procés trans­for­ma­dor que obre molts inter­ro­gants, però en un futur imme­diat té molts números per esde­ve­nir fona­men­tal a l'Estat espa­nyol i a Cata­lu­nya. Fins pot atraure votants del sí-sí més pre­o­cu­pats pel fet social que per la iden­ti­tari. Joves i seduc­tors, quan comen­cin a enviar mis­sat­ges en català –a escala esta­tal can­ten L'estaca– i nor­ma­lit­zin el dis­curs del dret a deci­dir, la nova for­mació alter­na­tiva pot aspi­rar a qual­se­vol cosa en un país en què els líders naci­o­nals s'han enca­llat en el debat de si són coni­llers o lle­brers.