Redescobert

Josep Puig i Cada­falch fou un arti­cu­lista abran­dat. Ho ha pro­vat Tate Cabré en una tesi que ha meres­cut el cum laude. Diri­gida per Josep Maria Figue­res, aquesta inves­ti­ga­dora ha redes­co­bert el Puig i Cada­falch peri­o­dista, cofun­da­dor de La Veu de Cata­lu­nya. És un ves­sant de Puig que quedà eclip­sat per la seva obra d'arqui­tecte i d'his­to­ri­a­dor, i perquè pre­sidí la Man­co­mu­ni­tat després de Prat de la Riba. També per haver par­ti­ci­pat en la fun­dació de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans al cos­tat de per­so­na­li­tats que excel·lien, com ell, en el món de la premsa: Joan Mara­gall, Miquel dels Sants Oli­ver, Pere Coro­mi­nes, Josep Pijoan. L'apor­tació als conei­xe­ments de periodística cata­lana que Cabré i Figue­res aca­ben de fer no és l'única que hi ha hagut a les dar­re­ries del 2014. Avui fa tot just un mes, l'advo­cat i his­to­ri­a­dor Joan Por­tals Martí va pre­sen­tar a l'Ate­neu Bar­ce­lonès l'obra com­pleta del seu avi Joan Por­tals i Pre­sas, titu­lada Viure i escriure. Fou un dels escrip­tors dels anys d'embran­zida cata­la­nista que publi­ca­ren sobre­tot a la premsa comar­cal. Por­tals ho va fer des del seu Arenys de Mar natal. Car­les Fages de Cli­ment, un altre dels redes­co­berts nove­lla­ment, va reei­xir-hi des del cor de l'Empordà. Les memòries de Fages, edi­ta­des per Narcís Garo­lera, l'entro­nit­zen en la gale­ria de lite­rats il·lus­tres de la cata­la­ni­tat. Deu anys abans, l'aplec d'arti­cles seus, edi­tat per Jaume Gui­lla­met i Anna Tei­xi­dor, ja l'havien situat en el cànon de clàssics cata­lans del peri­o­disme. Són autors que no foren ben reco­ne­guts en el moment de la seva mort. Tor­nen ara a l'actu­a­li­tat amb obra recu­pe­rada pels seus des­cen­dents –com és el cas de Por­tals, o el de Ramon Sas­tre, arti­cu­lista en el Diari de Cata­lu­nya dels anys de la guerra–, o a par­tir de tre­balls d'estu­di­o­sos com Pau Vinyes en el seu lli­bre sobre el peri­o­dista Joa­quim Ven­talló. La redes­co­berta intel·lec­tual també pot arri­bar abans. Ha estat el cas de l'empor­danès Joan Gui­lla­met. L'esde­vi­nença de la seva mort ha moti­vat que es fes justícia a un pro­fes­sor que conreà també lite­ra­tura i peri­o­disme amb valors de pro­xi­mi­tat i auten­ti­ci­tat.