‘Birdman'

Vista la mara­to­ni­ana com­pa­rei­xença d'Artur Mas a la comissió d'inves­ti­gació sobre la cor­rupció al Par­la­ment, no puc dei­xar de pen­sar en Mic­hael Kea­ton. En el Mic­hael Kea­ton de Bird­man, con­cre­ta­ment. Aquesta pel·lícula amb 9 nomi­na­ci­ons als Oscar que parla d'un actor que després de fer-se famós inter­pre­tant un cèlebre super­he­roi, intenta donar un nou rumb a la seva vida com a actor tea­tral a Bro­adway. No es con­fon­guin ni em mal inter­pre­tin. Aquest no vol ser un arti­cle ni de lloança ni de crítica a Mas. Perquè han pogut pen­sar que Mas em recorda Bird­man com a come­di­ant. I no és això. I pot­ser també han pogut pen­sar que con­si­dero que té un pas­sat de super­he­roi. I és obvi que no és així.

El que hi veig és un home que fuig de l'ombra d'un pas­sat. Ja sabíem que fugia de l'ombra dels tòpics sobre la seva per­sona. De l'ombra, com ell en va dir, d'“esco­la­net” de Jordi Pujol. De l'ombra del Madel­man pre­fa­bri­cat. De l'eti­queta del tecnòcrata auto­no­mista que molts encara volen pen­jar-li con­tra tota evidència. Ara, però, també fuig d'un altre pas­sat, en tin­gui o no res­pon­sa­bi­li­tat. Fuig de l'herència política de la cara B del pujo­lisme, però també de l'herència andor­rana. Fuig de l'ombra del cas Palau. De l'ombra del compte a Liech­tens­tein del seu pare. De l'ombra dels nego­cis de Pre­na­feta i Ala­ve­dra. De l'ombra de Jordi i Oriol Pujol Fer­ru­sola. De totes aques­tes ombres, Mas va estar més con­vin­cent en els argu­ments que afec­ten la seva pre­sidència –és a dir, en les expli­ca­ci­ons sobre el seu paper en les reor­de­na­ci­ons indus­tri­als– i a ell per­so­nal­ment, que en les que esquit­xen el seu par­tit o la família Pujol, on va posar en pràctica la segona part de la pel·lícula: Bird­man (o la ines­pe­rada vir­tut de la ignorància). Tot i arros­se­gar aquest plom, es va men­jar amb pata­tes els dipu­tats. Ara, em temo que els qui se'l volen creure el segui­ran cre­ient i els qui no, doncs no.