Imatges i tragèdia

Ima­gino el segle XX sense la ins­tantània del milicià caient cap enrere amb un gest de dolor ter­mi­nal retra­tat per Robert Capa; l'ima­gino sense la dona plo­rant el marit mort en el cruel bom­bar­deig de Lleida; penso en la pas­sada centúria sense la visió de la nena Kim Phuc cor­rent amb el cos abra­sat pel napalm. Tanco els ulls i intento no veure el segle pas­sat amb el cadàver del Che exhi­bit pels seus caçadors; provo d'esbor­rar de la retina els cos­sos car­bo­nit­zats de la tragèdia dels Alfacs, o els ciu­ta­dans de Sara­jevo esbu­de­llats a les por­tes del mer­cat.

Robert Capa, pre­mis Pulit­zer, por­ta­des en blanc i negre i a tot color. Pro­ba­ble­ment cap d'aque­lles imat­ges pas­sa­ria avui a les nos­tres redac­ci­ons els cri­te­ris ètics de publi­cació, si més no, trist cri­teri, en els casos de més pro­xi­mi­tat. No fa tants anys de totes aque­lles cap­tu­res esfereïdores, algu­nes d'icòniques, altres d'ofen­si­ves en qual­se­vol temps i moment. Encara hi ha ciu­ta­dans entre nosal­tres que van viure amb els seus ulls, hor­ro­rit­zats, els moments de la història que s'hi mos­tren. En l'aspecte visual sem­bla real­ment més llunyà del que real­ment és, aquell segle de revo­lució tec­nològica que va encim­be­llar l'adagi que sosté que una imatge val més que mil parau­les.

En un segle hem fet evo­lu­ci­o­nar de manera ver­ti­gi­nosa la tec­no­lo­gia per repro­duir i retrans­me­tre la rea­li­tat, però alhora també hem can­viat en la gestió i l'ús d'aques­tes ins­tantànies. Aquest tipus de fotos encara es fan, perquè el drama con­ti­nua mos­trant-se en tota la seva cru­esa davant de l'objec­tiu del fotògraf, tot i que a l'hora de la publi­cació els cri­te­ris han evo­lu­ci­o­nat dràsti­ca­ment. Ho hem vist aquests dies amb la tragèdia de l'Air­bus. Hi hem gua­nyat? Hi hem per­dut? Mil parau­les ben escri­tes superen una imatge col­pi­dora o són la cor­tina de parau­les amb què tapem certa inca­pa­ci­tat d'afron­tar l'hor­ror? N'hi ha prou amb el relat a cegues del drama? A l'hora de mar­car la fron­tera entre foto­gra­fia repul­siva i revul­siva hau­ria de comp­tar més el mis­satge con­tin­gut que la imatge reflec­tida. Sem­bla sen­zill, però sovint calen més de mil parau­les per argu­men­tar-ho i altres cops una sola imatge insu­por­ta­ble tomba tots els argu­ments.