Trobada

Tant que se'n van riure de l'Aliança de Civi­lit­za­ci­ons pro­mo­guda per Rodríguez Zapa­tero i ara hi recor­ren per fer alguna cosa, o per fer veure que es fa. El minis­tre d'exte­ri­ors ha anun­ciat que al juny, a la ciu­tat com­tal, hi haurà una reunió de líders reli­gi­o­sos que par­la­ran de ter­ro­risme giha­dista i de com impug­nar les peri­llo­ses idees que el sus­ten­ten. A més dels de l'Aliança, hi assis­ti­ran repre­sen­tants del cen­tre inter­na­ci­o­nal Rei Abdu­llah pel diàleg inter­re­ligiós i inter­cul­tu­ral, la Fun­dació Anna Lindh i la Uni­ver­si­tat Al-Azhar, en fi, el des­ple­ga­ment habi­tual de la política euro­me­di­terrània. Això no lliga gens amb el que es diu l'endemà de cada assas­si­nat o de cada des­ar­ti­cu­lació d'un comando ter­ro­rista: “Aquests fanàtics no tenen res a veure amb la religió musul­mana!” Ho han de dir tan­tes vega­des, que ja n'hem per­dut el compte. Pot­ser és que no s'ho aca­ben de creure, o que temen que la gent ni tan sols ha començat a creure-s'ho. Estem impa­ci­ents per sen­tir què diran de nou tan il·lus­tres con­vi­dats sobre la religió que mai té res a veure amb els qui maten en nom seu. Avan­cem-ne una supo­sició: cal evi­tar l'estig­ma­tit­zació de l'islam, de tal manera que no es pugui par­lar de les matan­ces que es fan en ter­res del cali­fat sense dir que la res­pon­sa­bi­li­tat última recau sobre nosal­tres; cal superar la distància que separa el món occi­den­tal de l'islàmic, com­ba­tre els pre­ju­di­cis sobre aquest, no a la inversa, i rees­criure la nos­tra història des del punt de vista dels altres; cal un diàleg cons­truc­tiu entre cul­tu­res mit­jançant el qual és neces­sari que a Europa pro­li­fe­rin les mos­quees i inne­ces­sari denun­ciar que arreu del món islàmic no es pot alçar ni una trista cape­lla cris­ti­ana; cal un aug­ment de la coo­pe­ració entre els països de les ribes nord i sud de la Medi­terrània, que vol dir que els del nord, se suposa que per evi­tar mals més grans, han de sos­te­nir els governs dels del sud, encara que les seves inver­si­ons en benes­tar social no es vegin enlloc, i alhora que­dar-se els seus exce­dents de població. Més o menys serà això, amb algun lament sobre les tris­tes con­seqüències de la crisi, la necessària referència a la coo­pe­ració poli­cial i l'enèsima exhor­tació a solu­ci­o­nar la qüestió pales­tina. I les reco­ne­gu­des vir­tuts de Bar­ce­lona com a capi­tal de con­gres­sos i con­ven­ci­ons que­da­ran nova­ment acre­di­ta­des.