Ara torno
La pregunta mitja tita
En política pot passar de tot, però a vegades passen les coses més previsibles del món. Com ara la pregunta d'Unió. No és perquè vulgui presumir, perquè per mi no té mèrit, però he escrit aquí més d'una vegada que el que prepara Unió per al 14 de
juny –i de moment tenim la pregunta– no servirà per a res més que per embolicar la troca del procés i la de la federació amb Convergència. El partit de Duran, tenint Duran com a reina mare, no pot ser més previsible del que és. Ni més tacticista del que és. Ni més ni carn ni peix del que és. Ni més puta i ramoneta que les autèntiques puta i ramoneta. D'Unió no se'n pot treure mai l'aigua clara en res perquè el sentit de la seva existència és la terbolesa de l'aigua. I em fa l'efecte que estic utilitzant unes imatges i unes metàfores massa amables per fer referència al mal que aquest partit fa anys que fa a la política en general. En la política es pot fer i pot passar de tot, però viure arrapat a un altre cos i xuclar-li tota l'energia i viure només per no deixar viure no té nom. I em sap greu per l'estimable quantitat de bona gent, de bones persones en el més estricte sentit cristià del terme, que hi ha a Unió. Però no pel que és Unió com a partit.
I ara que ja m'he esbravat, parlem de la punyetera pregunta d'Unió a la militància per al dia 14. De fet, el problema no és la pregunta. La pregunta és llarga com a pregunta, però és la millor síntesi que s'ha fet mai de les obres completes del partit de Duran. La pregunta és la que és perquè Unió és el que és. El problema és la resposta, perquè cap de les dues respostes possibles no porta enlloc. És la pregunta perfecta perquè Unió es pugui quedar arraulit en el mateix reducte de fa dècades, el de l'immobilisme ideològic i el qui dia passa càrrecs empeny. Votar sí suposa no anar enlloc, perquè les condicions que posa la pregunta són impossibles de garantir. I votar no no suposa donar suport al procés que empenyen Convergència, ERC i la CUP, sinó simplement obrir un debat dins d'Unió, això en el cas que sigui majoritari.
Quan votin el dia 14, la bona gent d'Unió que estigui a favor del procés, del que hi ha, del real, haurà de prendre decisions. Passi el que passi, Unió, com a partit, estarà allà on estava abans. I també haurà de prendre decisions CDC, o més concretament Artur Mas. A les eleccions del 27-S els partits hi han d'anar nets d'ambigüitat. La massa de votants ja hi és, i s'ha fet manifesta el 9-N i en les passades municipals. I si se n'han de guanyar més no serà amb mitges tintes. Ni amb mitges tites.
