Opinió

La columna

Consulta

Alguns dels que tant bramen sembla que creuen que el poble és incapaç de governar-se

A mi m'ha cri­dat l'atenció el fet que, quan el Par­la­ment grec va deci­dir de con­vo­car un referèndum, els que més van bra­mar en con­tra amb arti­cles cataclísmics i edi­to­ri­als furi­o­sos van ser els matei­xos que també van posar el crit al cel quan a Cata­lu­nya vam con­vo­car el nos­tre.

Tenint en compte que una con­sulta a les urnes és una de les mane­res més segu­res de conèixer quina és l'opinió d'un poble, a què treu cap opo­sar-s'hi d'aquesta manera? El cas de Cata­lu­nya el puc arri­bar a enten­dre. Una lec­tura molt res­tric­tiva de les lleis que alguns –ja saben de qui parlo– diuen que són unes de les més avançades del món, fa impos­si­ble el referèndum. Però, i Grècia? Què em diuen de Grècia? Que el referèndum no el va con­vo­car el seu Par­la­ment? Què més volen?

Jo només tinc dues expli­ca­ci­ons, i qual­se­vol de les dues és ter­rorífica. La pri­mera, que els que tant bra­men, fet i fet, són al·lèrgics a la democràcia. Ells ho nega­ran, és clar, i seran capaços d'invo­car molts argu­ments econòmics i mol­tes lleis. Però l'essència de la democràcia és pre­gun­tar. Una altra cosa és que després no ens agradi la res­posta.

La segona expli­cació és que sem­bla­ria que con­si­de­ren que el poble és incapaç de gover­nar-se i de com­pren­dre les con­seqüències dels seus actes. Que hi ha una elit –en la qual els colum­nis­tes i ter­tu­li­ans apo­calíptics s'hi comp­ten, els pobres– que és capaç de veure-hi més enllà i de vet­llar pel bé supe­rior d'aquell poble. És a dir, allò de “tot per al poble, però sense el poble”. Els sona el lema? Era el favo­rit dels dèspo­tes il·lus­trats, al segle XVIII.

La impressió que que­da­ria és que els gover­nants no tre­ba­llen per als ciu­ta­dans, sinó per als inver­sors i els cre­di­tors. És una impressió falsa. Perquè bona part del deute grec l'ava­len els governs de la Unió. Si Grècia no paga, hau­ran de pagar ells. I els admi­nis­trats –nosal­tres– pati­rem reta­lla­des soci­als. I la resta? Si la resta del deute és pri­vat, qui rebrà el cop seran els partícips d'alguns fons d'inversió.

Per dir això cal bra­mar tant con­tra la democràcia?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia