Preguntes

Estem de pega amb les pre­gun­tes. Ja vam començar mala­ment amb la del 9-N. Un qüestió dual, de càlcul com­pli­cat... Era el resul­tat d'equi­li­bris impres­cin­di­bles per poder abraçar en una mateixa pape­reta des d'Unió fins a les CUP, i va donar peu a tota mena d'esca­ra­falls per part dels detrac­tors de la con­sulta. Això no obs­tant, el temps l'ha con­ver­tida, vist el que hem vist, en una pre­gunta d'una clare­dat meri­di­ana. I valenta. De fet, en cons­ta­tar com han anat caient del procés alguns dels qui la van sig­nar, sem­bla impos­si­ble que fos pos­si­ble.

En qüestió de mesos ha estat Unió a qui li ha tocat plan­te­jar una con­sulta interna. La pre­gunta dels demo­cris­ti­ans va aca­bar con­ver­tida en un autèntic via­cru­cis, tan enre­ves­sada que, tot i que supo­sa­da­ment inter­ro­gava sobre el suport al procés, per votar sí calia votar no.

Ara li ha tocat el torn a l'Assem­blea. Si Unió pre­gun­tava sobre la inde­pendència però la paraula en qüestió apa­rei­xia tot just de pas­sada, l'ANC plan­teja una con­sulta sobre l'oferta d'Artur Mas a les enti­tats sobi­ra­nis­tes però sense citar-la. Cal enginy. “Vols que l'ANC bus­qui les com­pli­ci­tats necessàries amb altres enti­tats i for­ces polítiques per impul­sar una pro­posta elec­to­ral de la màxima trans­ver­sa­li­tat, per garan­tir el caràcter ple­bis­ci­tari del 27-S que ens porti a la inde­pendència de Cata­lu­nya?” La fórmula és tan ambi­gua que ha cal­gut un manual d'ins­truc­ci­ons per expli­car-la. Pel mig, a més, hem cone­gut el mis­teriós annex secret del full de ruta (ens podrien expli­car algun dia la raó dels anne­xos secrets...).

I, posats a pre­gun­tar, tan difícil és par­lar clar? Seria pos­si­ble fer pre­gun­tes sense ambigüitats ni sub­ter­fu­gis? Per què sem­bla que hi ha pre­gun­tes que evi­ten les res­pos­tes? O, encara pit­jor, què fer quan ni tan sols hi ha pre­gunta? Per què Òmnium no con­sulta direc­ta­ment els socis?