Desfer el camí

La política es fa sovint difícil d'enten­dre. La vida, també. En teo­ria, pre­ci­sa­ment i exac­ta­ment la política ha de fer la vida més fàcil. En la pràctica, la pot com­pli­car més. Ale­xis Tsi­pras va gua­nyar les elec­ci­ons per pro­vo­car un canvi pro­fund al seu país. Per recu­pe­rar l'orgull naci­o­nal davant els errors de la Unió Euro­pea i de l'arte­facte per a alguns sinis­tre deno­mi­nat Tri­la­te­ral. La pri­mera neces­si­tat ha que­dat eclip­sada davant la segona. I encara més amb els socis de falange que Tsi­pras va triar per asse­gu­rar-se l'esta­bi­li­tat par­la­mentària. El pri­mer minis­tre grec ha accen­tuat l'orgull i ha des­cui­dat la humi­li­tat necessària per enca­rar les refor­mes. La con­tra­dicció se l'ha men­jat. Ha atiat els grecs per plan­tar cara a Europa amb la cer­tesa que després els hau­ria de defrau­dar. Si Grècia pretén seguir rebent auxili econòmic, queda clar que ningú regala res. I que qui presta ho fa amb con­di­ci­ons. Les con­di­ci­ons fins ara havien estat con­tra­pro­du­ents i humi­li­ants. Ara hau­rien de ser pro­duc­ti­ves, però no poden dei­xar de ser humi­li­ants. Perquè ningú que deu pot aspi­rar a manar. Ale­xis Tsi­pras ara haurà de des­fer en part el camí que havia fet. S'haurà de traure de sobre l'albarda de Grecs Inde­pen­dents. I haurà de diri­gir-se als grecs, a tots els grecs, amb veu potent i clara, per dir-los on són. Si volen seguir amb la Unió Euro­pea, hau­ran d'accep­tar-ne les con­di­ci­ons. Si volen una altra cosa, hau­ran de sos­pe­sar els perills que se'n podrien deri­var. Això és la política. I la vida.