Opinió

De set en set

De rendes

“Qui no vol tre­ba­llar, que no mengi”, diu sant Pau; ara, qui no vol tre­ba­llar, té posa­des les espe­ran­ces en la renda mínima uni­ver­sal. Cobrar un sou per no fer res és el somni de tots els gan­duls que la crei­xent tendència a la demagògia expe­ri­men­tada per la majo­ria dels par­tits polítics ha con­ver­tit en una pro­mesa elec­to­ral. Els anun­cis de crear milers de llocs de tre­ball que ani­ma­ven les cam­pa­nyes d'antany han estat subs­tituïts pels de des­ti­nar més i més par­ti­des pres­su­postàries al paga­ment de sub­si­dis. ¿Ningú no veu que el que estan fent és escu­rar les últi­mes guar­di­o­les i que sense tre­ball efec­tiu no pot haver-hi guanys tan­gi­bles ni benes­tar ni pers­pec­tiva de futur? El lamen­ta­ble “Que inven­tin ells!” d'Una­muno comença a ser com­ple­men­tat pel “Que tre­ba­llin els altres!” Hi ha una cam­pa­nya de deses­ti­mu­lació del tre­ball que comença a les esco­les, amb els apro­vats polítics i el ban­de­ja­ment de l'espe­rit com­pe­ti­tiu. ¿Qui vol estu­diar, si tant el qui ho fa com el qui no ho fa pas­sen de curs de la mateixa manera, i més aviat el que s'imposa és abai­xar el qui des­taca? Igual­ment, ¿qui vol tre­ba­llar, si el salari mínim del qui tre­ba­lla i la renda mínima del qui no tre­ba­lla són gai­rebé iguals? Encara que, ben mirat, si es con­si­dera que per tre­ba­llar fa falta haver inver­tit en for­mació i gas­tar en des­plaçament, ves­tu­ari i car­ma­nyola, no surt a compte al cos­tat de l'oci­o­si­tat sub­ven­ci­o­nada que en fa prou amb una domi­ci­li­ació bancària. “En el des­va­ga­ment els homes apre­nen a fer el mal”, deia el gran Cató, un dic­ta­men ètic ances­tral en què coin­ci­dei­xen totes les cul­tu­res; aquests últims anys, entre nosal­tres, el mal s'iden­ti­fica amb el tre­ball, amb l'ambició i amb el progrés, i sor­gei­xen veus que pro­mo­uen la impro­duc­ti­vi­tat i pro­me­ten cos­te­jar una vida lliu­rada a l'oci a tot­hom qui vul­gui apun­tar-s'hi. “Així, poc aixe­ca­rem el país”, li deien abans a algú que s'estava sense fer res; ara hi ha qui diu que volen aixe­car el país posant en pri­mer terme del pro­grama el repar­ti­ment de ren­des, indis­cri­mi­nat i sense con­tra­par­ti­des. Qui­nes vol­tes que fa la vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia