Opinió

Viure sense tu

‘Descerebrat'

La imatge de ser el recer de la raó, un cervell cartesià, sembla cada vegada més descartada

El cer­vell dels atemp­tats de París és entre els cadàvers que va dei­xar l'ope­ració poli­cial que el bus­cava a Saint-Denis. Tot ple­gat sem­bla un joc de des­propòsits perquè, més que d'un cer­vell, aquesta nova tragèdia és fruit d'un des­ce­re­brat. I espera't. El cer­vell, que tan bé estu­dien a casa nos­tra gent com Mara Diers­sen i Ricard Solé, per par­lar de dos noms que em vénen al cap, no deixa de ser un ter­reny força des­co­ne­gut. Diers­sen, entre mol­tes coses, explica que l'amor romàntic o mater­nal activa la regió del cer­vell que evita que vegem els defec­tes de la per­sona que ens ena­mora. És l'amor cec. Ricard Solé, que par­lant d'intel·ligència col·lec­tiva apunta que hi ha simi­li­tuds entre el genoma i inter­net, explica que en situ­a­ci­ons de pànic o a l'hora de pren­dre deci­si­ons quan no tenim prou infor­mació, el fun­ci­o­na­ment dels humans i els insec­tes és sem­blant. La gent fuig d'un estadi de fut­bol quan està en perill com les for­mi­gues d'un for­mi­guer. La imatge de ser el recer de la raó, un cer­vell car­tesià, sem­bla cada vegada més des­car­tada. Al cer­vell hi és tot, també els sen­ti­ments. La filòsofa fran­cesa Cat­he­rine Mala­bou, que ha escrit sobre el con­cepte de la plas­ti­ci­tat i ha estu­diat també els pro­gres­sos de la neu­rociència, diu que la plas­ti­ci­tat carac­terística del cer­vell crea forma però també en des­tru­eix. Una passió cega que obnu­bila, i des­truc­tora que fins i tot intu­eix una reacció que acosta humans i insec­tes. Tot això devia ser al cap dels ter­ro­ris­tes. L'escrip­tor Jordi Cal­vet, esta­blert a Banyo­les, va publi­car una novel·la car­re­gada d'intriga on narra un atemp­tat giha­dista durant un Barça-Madrid. Una hipòtesi que amb rivals dife­rents també es va inten­tar a París, per­se­guint l'impacte de la mas­sa­cre. És clar que Cal­vet no és Mic­hel Houe­lle­becq, que acu­sat d'isla­mofòbia pre­sen­tava Sub­missió, un exer­cici de política-ficció el dia de la matança de Char­lie Hebdo. I tot surt del mateix òrgan, idees i fets. Fabu­lació, acció. El cer­vell, qui el governa?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia