Mínim

L'últim Con­sell de Minis­tres ha apro­vat la pujada del salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal. L'aug­ment és injust, irri­sori i indig­nant. Han deci­dit que pugi un trist 1%. I de 648,60 passa a 655,08 euros. Els sin­di­cats dema­na­ven un 11% més i que arribés als 720 euros, tal com reco­mana la Carta Social Euro­pea subs­crita per Espa­nya. En cam­pa­nya, el PP encara ara en el govern en fun­ci­ons va anun­ciar que ho tin­dria en compte. Pas­sa­des les elec­ci­ons: res de res. El salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal es va crear el 1963 i es va man­te­nir con­ge­lat durant els tres anys següents, mal­grat que a par­tir de 1967 s'ha anat actu­a­lit­zant anu­al­ment, tret dels anys 1976 i 1979, en què es va apu­jar dues vega­des cada exer­cici per l'ele­vat aug­ment de la inflació. El 1980, amb l'apro­vació de l'Esta­tut dels Tre­ba­lla­dors, es va esta­blir la seva revisió anual, prèvia con­sulta amb les orga­nit­za­ci­ons sin­di­cals i patro­nals. Des de 1982, el Con­sell de Minis­tres sol fixar el salari mínim per a l'exer­cici següent en l'última reunió de l'any. A Europa, el salari mínim en els 28 països de la Unió ha oscil·lat entre els 1.923 euros men­su­als de Luxem­burg i els 184 euros de Bulgària. No és demagògic, és real cri­ti­car que els minis­tres cobrin el que no està escrit per apli­car una política que esca­nya els seus con­ciu­ta­dans. Si ja n'era cons­ci­ent, d'això, encara ho he estat més després de lle­gir un pas­satge de Vae Vic­tus, d'Albert Sánchez Piñol. Un frag­ment molt il·lus­tra­tiu que lliga per­fec­ta­ment amb aquesta rea­li­tat. La diferència és que ell retrata una manera de fer dels yames, una tribu d'indis ame­ri­cans del s. XVIII, i que nosal­tres estem par­lant de l'Estat espa­nyol del s. XXI. Després de veure unes pràcti­ques poc edi­fi­cants dels caps de la tribu envers la seva gent, Martí Zuviría es pre­gunta: “Quin món era aquest en què els líders cobra­ven per sot­me­tre el seu poble?” Per pen­sar-hi, com a mínim.