La sortida

La situ­ació cre­ada després de les elec­ci­ons gene­rals del 20 de desem­bre és extra­or­dinària a Espa­nya, és a dir, no ordinària perquè no s'ha donat en els últims 35 anys, però a Europa, sí. Ha pas­sat de dife­rent manera però amb efec­tes simi­lars a Bèlgica, Holanda, Dina­marca, Itàlia i dar­re­ra­ment a Por­tu­gal... La més difícil dada del resul­tat és que les coa­li­ci­ons d'esquerra PSOE i Podem, i dreta PP i C's, no sumen una majo­ria sufi­ci­ent per gover­nar. Les coa­li­ci­ons necessàries per uns i altres per obte­nir-la són massa diver­ses i àmplies per apor­tar esta­bi­li­tat per qua­tre anys a un govern de coa­lició. La sor­tida és un pacte de legis­la­tura amb un govern en mino­ria. El govern ha de sor­tir d'un par­tit que esti­gui dis­po­sat a aquest pacte començant pel més votat. En aquest pacte hi hau­ria d'haver el màxim nom­bre de par­tits però això no ha de ser un impe­ra­tiu abso­lut si resulta massa com­plex. El PSOE no vol que governi el PP perquè con­si­dera inac­cep­ta­bles les polítiques segui­des per aquest par­tit els dar­rers qua­tre anys. Per tant, el pacte de legis­la­tura hau­ria de començar pel com­promís del PP de can­viar-les.

Les més injus­tes de les segui­des tenen un àmbit social i cer­ta­ment són les que més dura­ment afec­ten la població, espe­ci­al­ment aque­lla de ren­des més bai­xes i per tant més des­pro­te­gida. Can­viar la reforma labo­ral per donar més esta­bi­li­tat a l'ocu­pació, esten­dre la cober­tura i durada de l'atur, tre­ba­llar perquè les famílies que no puguin pagar les hipo­te­ques no per­din l'habi­tatge, o que els que no puguin pagar l'elec­tri­ci­tat o l'aigua no vegin tallat el sub­mi­nis­tra­ment o que les aju­des pels men­ja­dors esco­lars s'incre­men­tin o els ajuts als dis­ca­pa­ci­tats de ren­des bai­xes aug­men­tin... En defi­ni­tiva, donar més pes a les polítiques soci­als són mesu­res que neces­si­ten estar de manera pri­o­ritària en aquest pacte de legis­la­tura. Els dar­rers anys s'han reduït els ajuts a la R+D; per Espa­nya aquesta decisió és espe­ci­al­ment per­ni­ci­osa perquè com­pro­met la com­pe­ti­ti­vi­tat de la nos­tra eco­no­mia en el futur i suposa una pèrdua de talent jove que, com que no troba sor­tida, ha d'emi­grar. El repar­ti­ment del dèficit entre govern cen­tral, comu­ni­tats autònomes i ajun­ta­ments és injust per dese­qui­li­bra­da­ment repar­tit i això afecta greu­ment la ciu­ta­da­nia perquè les majors des­pe­ses, salut i ense­nya­ment, són com­petència de les comu­ni­tats autònomes i aques­tes estan en quasi fallida. Les “reta­lla­des” tenen ori­gen en aquest pro­blema. El govern cen­tral té l'obli­gació legal de refor­mar la llei de finançament de les comu­ni­tats des de fa dos anys i no ho ha fet, incom­plint la llei i per­ju­di­cant tot­hom. La fis­ca­li­tat de les ren­des de capi­tal és massa laxa, els impos­tos estan massa decan­tats sobre les ren­des de tre­ball...

El pacte de legis­la­tura ha de fugir de refor­mes com­ple­xes de l'estruc­tura de l'Estat per les quals ara no hi ha con­sens. La Cons­ti­tució no és el pro­blema, ho és i molt la seva inter­pre­tació, per tant refor­mar-la no sig­ni­fi­carà un gran avenç però sí un gran esforç, que dedi­cat a qüesti­ons més con­cre­tes i pro­pe­res serà més efi­ci­ent. Per exem­ple, la reforma de la justícia, la llei elec­to­ral... Però és dubtós que en això hi pugui haver acord, comen­cem pel que és més urgent i si el pacte de legis­la­tura fun­ci­ona ja s'ampliarà. La Cons­ti­tució té una neces­si­tat de reforma pel que fa a l'estruc­tura ter­ri­to­rial de l'Estat però, en les cir­cumstàncies actu­als, el PP, el PSOE i C's no volen pac­tar-ho amb els naci­o­na­lis­tes i sobi­ra­nis­tes que par­ti­ci­pa­ran poc en aquest pacte i per tant això faria encara més inútil una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. C's hau­ria de ser invi­tat al pacte però estant la seva presència no deter­mi­nant és neces­sari escol­tar però no necessària­ment seguir-lo en tot el que pro­posi. El mateix es pot dir res­pecte de Podem, la seva opo­sició al Congrés s'ha d'evi­tar que sigui fron­tal.

Si el PP no acon­se­gueix el Pacte de legis­la­tura, que ho provi el PSOE, però el fracàs del pri­mer per raons polítiques i elec­to­rals supo­sarà pro­ba­ble­ment el del segon. Les alter­na­ti­ves tam­poc sumen i són pit­jors: una coa­lició PSOE-Podem por­ta­ria al tren­ca­ment del PSOE més enllà de la seva difi­cul­tat. El referèndum a Cata­lu­nya és refu­sat per la majo­ria del par­tit. Una coa­lició PP-C's no seria accep­tada per C's pel des­gast elec­to­ral que implica. Unes noves elec­ci­ons supo­sa­rien el canvi del secre­tari gene­ral dels soci­a­lis­tes, l'arri­bada al poder de l'ala més dre­tana del par­tit i una coa­lició PP-PSOE, pit­jor que el pacte de legis­la­tura esmen­tat. No vul­guem arre­glar el món, fem que Espa­nya vagi una mica millor. N'hi ha prou, de moment, con­si­de­rant com estem.