Procés de reciclatge

Una empresa fa negoci con­ver­tint les cen­dres dels difunts en arbres. La firma Urna­Bio intro­du­eix les cen­dres del mort en una urna bio­de­gra­da­ble, la qual es col·loca en una incu­ba­dora on hi ha plan­tada la lla­vor d'un arbre. La natura fa la resta, i al cap del temps hi creix un petit arbre de poc més de 50 centímetres. L'empresa és cata­lana, però aquí la idea no va tenir gaire aco­llida i van mar­xar amb les urnes i les lla­vors a lati­tuds on la inci­ne­ració dels difunts té més pre­di­ca­ment i la legis­lació ja pre­veu solu­ci­ons d'aquest tipus per crear petits cemen­ti­ris arbrats. Ara, l'Ajun­ta­ment de la Seu d'Urgell ha vist amb bons ulls la idea i es farà una prova pilot en aquest muni­cipi, amb unes pri­me­res cent urnes pre­pa­ra­des perquè els fami­li­ars puguin inci­ne­rar i recon­ver­tir en arbre les cen­dres de la per­sona esti­mada.

És molt pos­si­ble que la idea, ara sí, fun­ci­oni. El reci­clatge agrada, i a més de sepa­rar vidre, paper, plàstic i orgànics, podrem ara anar ja reser­vant espai perquè els nos­tres cos­sos peca­dors puguin ser objecte d'un rea­pro­fi­ta­ment net, ecològic, inte­grat en el pai­satge i amb un cert ren­di­ment econòmic. Tenim experiència. Durant dècades hem reci­clat tan­tes coses que ja hi tenim la mà tren­cada. També en la política. Un Esta­tut mort en llarga ago­nia l'hem recon­ver­tit en la lla­vor d'una inde­pendència que ja comença a treure el cap d'entre la terra. L'antic pujo­lisme auto­no­mista, inci­ne­rat de sobte en una com­bustió esti­uenca com les falles andor­ra­nes de Sant Joan, va inten­tar ser reci­clat per Duran Lleida en una fan­tas­mal ter­cera via que no ha pogut reei­xir: no resulta creïble que un demo­cra­ta­cristià faci ban­dera de la reen­car­nació. El cen­tre­dreta, sem­pre més tra­di­ci­o­nal i d'ordre, és més lent de pro­ces­sar, men­tre que l'esquerra sem­pre ha estat molt més pro­pensa al reci­clatge ver­ti­ginós. Vegin sinó el cas de les cen­dres del PSUC, que, ben fica­des en urnes bio­de­gra­da­bles, van fer sor­gir Ini­ci­a­tiva-Verds i ara, con­ti­nu­ant el cicle de la vida política, donen pas a noves pla­ta­for­mes, con­fluències i pro­jec­tes comu­nals; o les cen­dres del ler­rou­xisme pre­històric del Ciu­ta­dans ori­gi­nal, recon­ver­tit en neo­cen­trisme refor­mista si es rega bé amb demagògia i tertúlies de prime time.

No hi ha vella i nova política, sinó un laboriós i a vega­des ren­di­ble procés de reci­clatge. En fi.