Aterrar amb retard

Els pilots d'un avió de la com­pa­nyia nord-ame­ri­cana Northwest Air­li­nes que feia el tra­jecte San Diego-Min­ne­a­po­lis no es van recor­dar d'ater­rar i van pas­sar de llarg 240 quilòmetres. Els auxi­li­ars de vol, lla­vors, van aler­tar els pilots i l'avió va fer mitja volta. Els pilots diuen que no va pas­sar res d'estrany, que dis­cu­tien apas­si­o­na­da­ment sobre la situ­ació de la com­pa­nyia. Però que hi ha molta gent que no se'ls creu, perquè és un fet extra­or­di­nari. La qüestió és que he rela­ci­o­nat l'avió que va pas­sar de llarg amb una altra notícia: l'anunci del govern català de pren­dre mesu­res per con­tro­lar més bé les sub­ven­ci­ons que des­tina a enti­tats com ara la fun­dació que Fèlix Millet espo­li­ava. D'això se'n diu recor­dar-se de santa Bàrbara quan trona, o tor­nar a l'aero­port després d'haver pas­sat de llarg. Una de les carac­terísti­ques de les per­so­nes que pilo­ten els nos­tres afers públics, en el seu galli­naci vol cap a la poste­ri­tat, és anar a remolc dels esde­ve­ni­ments. En el cas Millet, que els retrata tots, també. És clar que el tri­par­tit també ho vol fer perquè Millet sub­ven­ci­o­nava CiU amb les sub­ven­ci­ons del govern, i d'aquesta manera man­te­nen el seu asset­ja­ment a l'opo­sició. El que feia CiU és molt lleig, és cert. Però aquest afer del finançament dels par­tits no només fa la mateixa pudor a cada casa, sinó que el dia que tots expli­ques­sin els seus tri­pi­jocs sí que s'hau­ria fet un gran pas per a la huma­ni­tat. Com als pilots de Northwest Air­li­nes, ningú es creu els nos­tres polítics, però aquests per com­por­ta­ment ordi­nari. Si volen pren­dre mesu­res, hau­rien d'haver començat per no haver posat un sou (el con­sorci que l'esta­bleix té, òbvi­a­ment, par­ti­ci­pació pública) d'un milió d'euros al màxim exe­cu­tiu d'una fun­dació cul­tu­ral que fac­tura 12 mili­ons d'euros. Un sou fora de mer­cat, que no es cobra en empre­ses que fac­tu­ren de veri­tat molt més, si és que, a més, el pre­si­dent d'un ens sense ànim de lucre ha de cobrar. Això és el que ha escan­da­lit­zat més alguns patrons impor­tants del Palau i la gent nor­mal. Una cosa era detec­tar l'estafa, però aquest sou era com­ple­ta­ment legal i ava­lat i accep­tat pels defen­sors tar­dans de la trans­parència.