Consells nutricionals

La pre­o­cu­pació per l'ali­men­tació fa que es bus­quin infor­ma­ci­ons i con­sells, que pro­ve­nen de fonts de solvència diversa. Les admi­nis­tra­ci­ons sanitàries i agràries en donen, però no sem­pre se'ls fa prou cas. No deixa de ser un con­sell nutri­ci­o­nal la cam­pa­nya de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona perquè els dilluns no es mengi carn, i la decla­ració de la ciu­tat “amiga de la cul­tura vegana i vege­ta­ri­ana”. Oblida que el vege­ta­ri­a­nisme estricte com­porta ris­cos de dèficits en alguns nutri­ents. Si es tracta de reco­ma­nar que no es mengi massa carn, aquest és un bon con­sell, però, posats a pro­po­sar dies “sense”, pot­ser seria més adi­ent un dia sense pas­tis­se­ria indus­trial (i arte­sana) ni lla­mi­na­du­res, sense begu­des refres­cants amb sucre, o sense alco­hol.

En el marc de l'estudi Pre­di­med (Pre­venció amb Dieta Medi­terrània), la Uni­tat de Nutrició de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili, diri­gida pel pro­fes­sor Jordi Salas, ha publi­cat un estudi sobre la relació de les carns roges i la síndrome metabòlica, on es cons­tata que el pro­blema és el con­sum exces­siu. Des­taca que la carn és una font de proteïnes, ferro i vita­mina B12 (que no es troba a cap vege­tal), i que el con­sum de carns ver­me­lles i pro­ces­sa­des, amb una freqüència de fins a una o dues raci­ons a la set­mana, és reco­ma­na­ble.

Claudi Mans, pro­fes­sor emèrit d'engi­nye­ria química de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, en el seu recent lli­bre La química de cada dia. Com la química ens ajuda a com­pren­dre la cuina i mol­tes altres coses, que us reco­mano, i on tracta amb enginy i rigor mites sobre els ali­ments, diu que “malau­ra­da­ment, molts dels comen­ta­ris sobre ali­men­tació i nutrició que cir­cu­len per la xarxa no són con­tras­tats científica­ment, en molts casos són pseu­do­ci­entífics o esotèrics i és molt difícil llui­tar-hi des de la raci­o­na­li­tat”. No només a la xarxa. Aquest abril, a la revista Bri­tish Medi­cal Jour­nal, Nav­joyt Lad­her afirma que no som només “allò que men­gem” sinó també “allò que lle­gim”, i els con­sells de molts escrits sobre el tema no tenen base científica. També ho podem dir, força vega­des, de la ràdio o la tele­visió. La res­pon­sa­bi­li­tat no és del mitjà, sinó dels que, segu­ra­ment amb bona fe, difo­nen mis­sat­ges erro­nis, i de les per­so­nes que els seguei­xen sense valo­rar raci­o­nal­ment la seva con­sistència. També és d'aquesta opinió Joe Schwarcz, autor d'un altre lli­bre recent sobre aques­tes qüesti­ons, Monos, mitos y moléculas. La química nues­tra de cada día, quan titula un dels seus capítols “A los con­se­jos sobre ali­men­tos les falta a veces media hora de horno”. El cúmul de con­sells i teo­ries “sin­gu­lars” sobre salut i ali­men­tació no són un fet recent. Schwarcz evoca una frase de l'escrip­tor nord-ame­ricà Mark Twain (1835-1910), com a pro­ba­ble reacció a la plètora de die­tes que s'esti­la­ven als Estats Units del seu temps: “Part del secret de l'èxit a la vida radica a men­jar el que a cadascú li agradi i dei­xar que els ali­ments es bara­llin un cop a din­tre.” No és el millor dels con­sells, perquè l'ali­men­tació ha de ser raci­o­nal, equi­li­brada, vari­ada i sufi­ci­ent, i hi ha mol­tes mane­res d'asso­lir-ho, però no totes les que se'ns pro­po­sen res­po­nen a aques­tes con­di­ci­ons.