Procés: el 26-J i l'ANC

Des de fa uns mesos sento una pro­funda decepció per la manca de sen­tit d'estat de la política cata­lana. No hi ha una política naci­o­nal i això fa que cadascú vagi a la seva, tot i que una amplíssima majo­ria esti­gui d'acord en la cons­trucció de la nos­tra dig­ni­tat naci­o­nal. Encara que no ho vul­guem, estem fent política autonòmica. El dia a dia ens mata i el calen­dari esta­tal, amb les seves impotències, ens con­di­ci­ona el procés i pro­du­eix un cert des­trem­pa­ment col·lec­tiu. I això és gravíssim per al procés.

Pel que fa als par­tits polítics, fona­men­tals per al procés, CDC està embo­li­cada en la seva refun­dació: libe­rals, con­ser­va­dors i soci­al­demòcra­tes han apar­cat el procés men­tre dis­cu­tei­xen el sexe dels àngels del seu futur par­tit i espai polític. ERC, tot i que segueix sent l'eix del procés i també la seva punta de llança, està abo­cada al dia a dia de la gover­na­bi­li­tat del país, cosa que no li per­met la necessària reno­vació i ampli­ació de la seva base social, tot i els esforços que s'estan fent des de la direcció. La CUP, per la seva banda, fa la seva pròpia guerra, i la deso­bediència és la seva estratègia. I en aquesta situ­ació, el sobi­ra­nisme ha d'enfron­tar-se a un repte que no és el seu, i per­so­nal­ment crec que no hi té res a gua­nyar, el 26-J, on pot­ser sí que Espa­nya s'hi juga el seu futur però Cata­lu­nya no sé ben bé què en traurà, de tot ple­gat. Perquè pot anar del foc a les bra­ses.

Però si hi ha un ele­ment pre­o­cu­pant, cen­tral, és el que està pas­sant a l'ANC, que pateix una certa des­mo­bi­lit­zació de les seves bases, que no ente­nen ben bé què està pas­sant al si de l'asso­ci­ació i el perquè de les llui­tes per asso­lir el supo­sat poder. D'unes set­ma­nes ençà, com­panys històrics i gent de la base de l'ANC m'han dema­nat que em pre­sentés al secre­ta­riat de l'ANC i m'han rei­te­rat que el que cal ara a l'Assem­blea és apli­car l'eslògan que mul­ti­tud de
vega­des m'hau­reu sen­tit rei­vin­di­car: coin­cidència, com­pli­ci­tat i trans­ver­sa­li­tat. Però m'hi he negat, perquè crec que per­so­nes com jo podem aju­dar,
ser referència d'unes cer­tes mane­res de fer, però en cap cas tor­nar a ser els pro­ta­go­nis­tes. Els qui vam fer pos­si­ble en la tran­sició democràtica l'Assem­blea de Cata­lu­nya, i dècades després vam con­tri­buir a la cre­ació de l'ANC, hem de ser part del procés però no lide­rar-lo.

L'ANC és una rea­li­tat sòlida que, al meu parer, neces­sita més sen­si­bi­li­tat trans­ver­sal i menys pre­si­den­ci­a­lisme, que s'hau­ria d'haver aca­bat amb la figura irre­pe­ti­ble de Carme For­ca­dell. Ara el que cal és cohesió, per­so­nes capa­ces d'il·lusi­o­nar i ges­ti­o­nar. També és neces­sari un full de ruta i un pro­jecte que interessi a tots els patri­o­tes cata­lans exer­cint dia a dia amb trans­ver­sa­li­tat i com­pli­ci­tat, i sobre­tot posar fi a les llui­tes entre nosal­tres.

L'ANC són Carme For­ca­dell, Marc Costa, Pere Pugès, Jaume Mar­fany, Jordi Sànchez, Quim Torra, Agustí Alco­berro, Anto­nio Baños, Liz Cas­tro i molts i molts altres dels bar­ris i viles d'arreu de Cata­lu­nya. Gent il·lusi­o­nada que vol ser­vir el país i que volen asso­lir la dig­ni­tat de viure en una Cata­lu­nya lliure i sobi­rana. Calen, doncs, unes elec­ci­ons al secre­ta­riat naci­o­nal, però no bata­lle­tes per­so­na­lis­tes i cal que els par­tits en que­din al marge. L'ANC no és l'Assem­blea de Cata­lu­nya històrica, que sí que era una qüestió for­mal­ment de par­tits i orga­nit­za­ci­ons de resistència con­tra el fran­quisme. L'Assem­blea és una asso­ci­ació de per­so­nes. El millor de la bona gent del país: els patri­o­tes.

Penso que l'ANC no s'hau­ria d'haver orga­nit­zat com una asso­ci­ació con­ven­ci­o­nal, amb una pre­sidència i una junta for­mal, sinó que hau­ria estat millor un estat major que tre­ballés i dirigís sense cap mena de vede­tisme de ningú. Però això a dia d'avui ja és una uto­pia, i ja que la rea­li­tat és la que és, inten­tem esco­llir les per­so­nes més vàlides que s'esti­min el país per sobre de tot i que no ens con­du­ei­xin a tri­ful­gues per­so­na­lis­tes. El que ens cal és que sàpiguen manar i cohe­si­o­nar.

L'Assem­blea és i serà vital, ja que s'acos­ten durs enfron­ta­ments amb l'Estat i amb la quinta columna política, mediàtica i social que ha anat tei­xint les veri­ta­bles estruc­tu­res d'estat espa­nyo­les per des­truir el procés. No és qüestió, per tant, de noms, i sí de sen­tit d'estat i de saber crear estruc­tu­res de resistència.

Man­tin­gueu-vos ferms. Tots i totes som neces­sa­ris per a l'ANC. I el 26-J sim­ple­ment és un tràmit que hem d'afron­tar, però gua­nyi qui gua­nyi, des­gra­ci­a­da­ment, ens crearà més o menys pro­ble­mes al procés.