Entre l'Estat i la CUP

La sen­sació de pre­ca­ri­e­tat entre el govern és immensa. No deba­des. Junts pel Sí ha tin­gut prou temps per cons­ta­tar que sí, que poden estar junts, però en escons i en repre­sen­tació no són prou pel sí. Es dirà, ho diu la CUP, que en Junts pel Sí en el fons hi ha gent –Con­vergència– que no està pel sí. No se sap què més ha de fer Con­vergència per demos­trar lle­ial­tat i coherència. Pot­ser des­a­parèixer. No des­a­pa­rei­xe­ran. A més, si des­a­pa­re­gues­sin, els subs­ti­tui­rien uns altres. Perquè hi ha una base social que els jus­ti­fica. El gran pro­blema de l'arti­cu­lació política del movi­ment inde­pen­den­tista és la des­con­fiança. Des­con­fien de manera malal­tissa els uns dels altres. Així no es pot fer la inde­pendència. Així no es pot fer res. Entre l'Estat i la CUP, Junts pel Sí nau­fraga. Però els nau­fra­gis no són defi­ni­tius quan no hi ha alter­na­tiva. El rebuig als pres­su­pos­tos d'enguany ha estat una parada necessària. Cal una reflexió seri­osa sobre l'estratègia que cal seguir per encar­ri­lar el procés inde­pen­den­tista. La raó ara sem­bla haver-se decan­tat de part dels que diuen “Ja ho dèiem”. Ells deien que no, que no podia ser. Però “ells” no pre­sen­ten alter­na­ti­ves. Quina és l'alter­na­tiva del PP, o de Ciu­ta­dans, o del PSC o de Cata­lu­nya Sí que es Pot? L'Espa­nya de sem­pre, la resig­nació o el somni d'una Espa­nya irreal. I l'alter­na­tiva de la CUP? Aca­bar votant amb els de la humi­li­ació, la resig­nació o l'auto­en­gany? L'única alter­na­tiva ha de man­te­nir l'espe­rança per ser real­ment majo­ritària.