L'URSS com a exemple

Un dels capítols polítics més trans­cen­den­tals de la història uni­ver­sal va tenir lloc tal dia com avui de 1991. El 19 d'agost, bona part del govern del pre­si­dent Mikhaïl Gor­bat­xov, jun­ta­ment amb ele­ments del KGB, mili­tars i mem­bres del Par­tit Comu­nista de la Unió Soviètica (PCUS) van por­tar a terme un cop d'estat apro­fi­tant que el pre­si­dent era de vacan­ces a la seva residència de Cri­mea, de la qual ja no el van dei­xar mar­xar; havien inten­tat forçar Gor­bat­xov a aban­do­nar la peres­troika i, si calia, a dei­xar el càrrec. No se'n van sor­tir. Les auto­ri­tats van con­tro­lar els mit­jans de comu­ni­cació i van posar les tro­pes al car­rer a Mos­cou, però els ciu­ta­dans van sor­tir al car­rer i lide­rats per un immens Boris Ielt­sin, líder de l'opo­sició, que feia pro­cla­mes anti­col­pis­tes enfi­lat dalt d'un tanc, van acon­se­guir atu­rar el cop. El 21 d'agost Gor­bat­xov tor­nava al Krem­lin i els cons­pi­ra­dors eren arres­tats. Els autors del cop, sense voler-ho, havien pit­jat l'acce­le­ra­dor de la història: l'URSS va fer implosió i la majo­ria de repúbli­ques es van aca­bar pro­cla­mant inde­pen­dents, inclosa la Fede­ració Russa gover­nada per Ielt­sin. Gor­bat­xov va per­dre el poder. El que havia estat una de les dues potències mun­di­als s'esmi­co­lava en un temps rècord a ulls dels seus ene­mics històrics. El cas soviètic demos­tra que no hi ha res immu­ta­ble, que fins i tot allò que sem­bla petri pot tenir final de la nit al dia. Una cir­cumstància simi­lar es pot pro­duir a Espa­nya, que, com l'URSS, no ha sabut ges­ti­o­nar la diver­si­tat. Una gestió “irre­fle­xiva” del gest que deto­narà la inde­pendència de Cata­lu­nya, que pot ser des d'una DUI fins a l'intent de dete­nir Carme For­ca­dell per deso­bediència, pot com­por­tar la implosió de l'Espa­nya que conei­xem, asfi­xi­ada pels casos de cor­rupció, sense poder polític inves­tit o abo­cat a unes ter­ce­res elec­ci­ons; amb un rei que no pot fer res per man­dat cons­ti­tu­ci­o­nal; amb la pressió d'Europa perquè com­pleixi el dèficit... i anar sumant. Cata­lu­nya pot ser el deto­nant. Els explo­sius ja els van posar ells amb la nega­tiva al diàleg i la judi­ci­a­lit­zació de la política.