Calendari

La rea­li­tat és caprit­xosa, tot i que dos i dos sem­pre fan qua­tre i que no es pugui espe­rar peres de l'om. A les caser­nes de l'Estat espe­cu­len amb vots i escons, però el com­por­ta­ment elec­to­ral ha escrit números impos­si­bles i tot demos­tra la poca madu­resa política del con­junt al qual encara estem lli­gats, un total que ha entrat en una pro­funda crisi ins­ti­tu­ci­o­nal sense cap sor­tida fàcil.

El mal ve de lluny, fins alguns diuen d'Almansa, i la pell de brau ha atre­so­rat més falli­des que encerts, fins a ali­men­tar els des­en­con­tres entre els homes i les ter­res que la con­for­men. I, sem­pre, el mur de la incom­prensió i la manca de diàleg, i el cul­tiu de l'odi, més o menys gra­duat, con­tra el dife­rent, ja sigui polític, cul­tu­ral o social. Tot en un Estat ideològica­ment par­tit i sense solu­ci­ons de con­tinuïtat.

Ara, les difi­cul­tats por­ten a no tro­bar la sor­tida a un Congrés frag­men­tat, on la lògica fa man­te­nir el sí i el no a un erràtic Rajoy, que a la vegada és el major expo­nent del tren­ca­ment de les Espa­nyes. Al davant, un calen­dari inver­sem­blant, amb dates mar­ca­des amb ver­mell que poden indi­car l'absur­di­tat d'un Estat al qual li cal una pro­funda reforma. I la sinis­tra asso­ci­ació de cor­rup­tes i mal­fac­tors, aplau­dits per l'elec­to­rat més incons­ci­ent, pot con­duir al buit abso­lut.

Segur, aquest és un Estat on no podem con­ti­nuar, quan s'ofega en el no-res i, a més, tam­poc no ens vol com a asso­ci­ats. Fins el calen­dari pot jugar a favor nos­tre i el fic­tici acord blau-taronja pot donar el dar­rer motiu a un adéu con­tun­dent. Jo s'ho faran, si poden.