Un somni incomplert

Hi ha dues llui­tes fona­men­tals en la història con­tem­porània que sem­bla­ven gua­nya­des però que només ho han estat par­ci­al­ment: la igual­tat de drets entre blancs i negres als EUA i la igual­tat de drets entre homes i dones arreu del món. Durant molt temps ens hem vol­gut convèncer que ja ho teníem a tocar, però és men­tida. Dei­xaré la qüestió del gènere per a una altra ocasió i em cen­traré en la igual­tat de raça, perquè tal dia com avui de 1963 l'acti­vista afro­a­me­ricà Mar­tin Lut­her King pro­nun­ci­ava un dis­curs que ha res­tat per a la història i que començava dient “I have a dream”. King pro­nun­ci­ava un dis­curs mul­ti­tu­di­nari al cor polític dels Estats Units, a Was­hing­ton DC, als gra­ons de l'escala del Lin­coln Memo­rial. El somni d'aquest llui­ta­dor de la pau i dels drets de l'home era que els seus fills algun dia podrien viure en un país on no es dis­cri­minés ningú pel color de la seva pell: “[...] Tinc un somni; que un dia aquesta nació s'alçarà i viurà el veri­ta­ble sig­ni­fi­cat del seu credo: «Cre­iem que aques­tes veri­tats són evi­dents per si matei­xes: que tots els homes són cre­ats iguals».” King hau­ria estat orgullós que 53 anys després del dis­curs en fes vuit que el pre­si­dent dels Estats Units fos negre; que els prin­ci­pals espor­tis­tes, actrius i actors o músics d'aquest país són d'aquest color. Però esta­ria enor­me­ment trist en cons­ta­tar que en l'ADN dels nord-ame­ri­cans no s'ha extin­git el racisme. Pot­ser les grans figu­res intel·lec­tu­als, artísti­ques o espor­tis­tes afro­a­me­ri­ca­nes són res­pec­ta­des (apa­rent­ment), però en el dia a dia milers de ciu­ta­dans negres són trac­tats amb menys­preu i con­ti­nuen sent vícti­mes d'agres­si­ons que res­ten impu­nes, perquè les estruc­tu­res de poder polític, judi­cial i poli­cial con­ti­nuen en mans de blancs que odien la gent de color, sobre­tot la que lluita amb per­so­nes d'altres races per la super­vivència. Des del gener d'aquest any fins avui la poli­cia esta­tu­ni­denca ha mort 123 afro­a­me­ri­cans d'un total de 509 morts. El 2015, un 97% dels casos en què hi havia impli­cats poli­cies blancs van aca­bar en un no-res. Encara no ens hem des­per­tat...