Com no afrontar el “problema català”

a temps cor­ria per la xarxa un dia­grama de flux que iro­nit­zava sobre què fer a la feina davant un pro­blema. S'hi dona­ven “con­sells” en el sen­tit que, en vista d'un tema com­pli­cat, allò millor és no tocar-lo o, fins i tot, inten­tar enco­lo­mar-lo a algú altre. Més o menys s'hi venia a dir el següent: “Tens un pro­blema? L'has tocat? No? Fantàstic! Si ho has fet, burro! En pots cul­par algú altre? Sí? Doncs, cap pro­blema! El pots ama­gar? Doncs, cap pro­blema!” Una manera “pràctica” d'ama­gar el cap sota l'ala i de no afron­tar com cal les qüesti­ons pro­blemàtiques. De fet, el que està fent la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal amb Cata­lu­nya. O no actuen com indica el dia­grama els res­pon­sa­bles de la Unió Euro­pea quan se'ls pre­gunta sobre la seva posició res­pecte a la rei­vin­di­cació cata­lana? Ho reso­len fins i tot de la manera més fàcil: “Això és un afer intern espa­nyol”, diuen, quan saben per­fec­ta­ment que és un afer intern euro­peu. I un afer ben impor­tant, d'altra manera.

Tor­nem al dia­grama. Com aca­ben els pro­ble­mes que s'ama­guen sota la catifa? Doncs, que un dia o altre aca­ben explo­tant a la cara d'aquells que els hi han ama­gat. Dei­xar una qüestió pro­blemàtica per a l'endemà no vol dir resol­dre-la, com saben, o hau­rien de saber, la majo­ria de per­so­nes adul­tes del món mun­dial. De fet, la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal sap per­fec­ta­ment que no pot dei­xar per­ma­nent­ment Cata­lu­nya sota la catifa, però pre­fe­reix fer-ho en vista de les ame­na­ces espa­nyo­les i el fet que, no ens enga­nyem, el “pro­blema català” no és encara de gran enver­ga­dura. D'entrada, per exem­ple, i mal­grat les grans demos­tra­ci­ons de força popu­lar de les últi­mes dia­des i del 9-N, no s'ha donat al món una imatge con­tun­dent d'uni­tat, ni tam­poc s'ha fet un cop de força a les urnes. De fet, cal­dria con­si­de­rar que, ni així, una majo­ria de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal mou­ria un dit per nosal­tres, però la història no ens per­do­na­ria mai que no apro­fitéssim aquest moment per forçar el món a arre­man­gar-se i afron­tar, final­ment, el nos­tre “pro­blema”. Les eines les tenim. Només cal que, qui les ha de fer ser­vir, ho faci bé i quan cal­gui.

F