Un atemptat terrorista o com infondre por

La ponència de l'expert en el maneig de situ­a­ci­ons traumàtiques en emergències Fran­cisco Duque, ahir, unes hores després de donar-se per tan­cats els epi­so­dis vio­lents de París, no podia ser més opor­tuna. “Un atemp­tat ter­ro­rista busca dei­xar l'empremta de por i angoixa. Inde­pen­dent­ment dels fins que per­se­guei­xen, el que pre­te­nen els seus autors és acon­se­guir avan­tatge mit­jançant la por”, va expo­sar el psicòleg clínic de l'hos­pi­tal Gre­go­rio Marañón de Madrid, que va inau­gu­rar, magis­tral­ment, la segona edició del curs de post­grau en inter­venció psi­cològica en cri­sis i emergències, que va tenir lloc a l'audi­tori del parc científic i tec­nològic de la UdG. Després d'anys experiència en l'atenció a vícti­mes de des­as­tres natu­rals, d'acci­dents vio­lents i d'atemp­tats, com ara l'11-M, Duque va reconèixer que, a mesura que passa el temps, més con­vençut està que és la por i no l'amor allò que veri­ta­ble­ment mou l'ésser humà. I pot­ser va ser per aquest tipus de con­fes­si­ons, jun­ta­ment amb un dis­curs basat en casos reals, tots alta­ment col­pi­dors, que Duque va gua­nyar-se de seguida al públic, a pesar dels pro­ble­mes de so i del fred gèlid que feia a la sala. Cal dir, però, que el fet que comencés la con­ferència anun­ci­ant, irònica­ment: “No he vin­gut a par­lar del meu lli­bre –és autor de Superando el trauma: la vida tras el 11-M–” li va donar una molt bona entrada.

L'expert, que en tot moment es va mos­trar con­vençut de la capa­ci­tat de les per­so­nes per superar fets traumàtics, va pres­tar una espe­cial atenció als acci­dents de trànsit, de què va dir que són “els grans obli­dats” quan es parla de situ­a­ci­ons traumàtiques. “Hi estem com­ple­ta­ment immu­nit­zats. Els morts a les car­re­te­res són només dades estadísti­ques fins que, és clar, tenen noms i cognoms”, va fer notar. I a mode de rei­vin­di­cació va dei­xar anar un nom­bre: 20.000. Vint mil és el nom­bre de morts per acci­dents de trànsit que s'han produït a les car­re­te­res de l'Estat des de l'atemp­tat d'Atocha, fa prop d'onze anys, i que va ser l'acció giha­dista en sòl euro­peu amb més vícti­mes (191 morts).

Aquest psicòleg clínic va defen­sar que, davant d'una situ­ació d'emergència, només hi inter­vin­guin per­so­nes for­ma­des. Per tant, res de volun­ta­ris. “Per poder aju­dar una altra per­sona, s'han de tenir resolts els pro­pis trau­mes, perquè, si no, aquests últims s'acti­ven de forma ines­pe­rada, sense saber com, i pro­du­ei­xen angoixa”, va argu­men­tar. Duque sosté que, tenint compte que la vida que vivim “no és cap assaig, sinó la funció defi­ni­tiva”, ens hem d'estar de voler fer d'herois i arros­se­gar un llast que no ens per­tany.